Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dilluns, 8 de març de 2010

Arbres monumentals del Ripollès: Un arbre de romiatge.

El roure de la Salve

En el reguitzell d’arbres que hem anat nomenant en aquesta sèrie d’articles sobre arbres monumentals, haureu parat atenció amb la reiterada existència d’elements d’aquesta espècie al costat del camins principals.

El cas del roure de la Salve és un cas particular. Situat en el camí que porta des de Gombrèn al santuari de Montgrony, estem davant un intent d’evangelització d’un camí situat en una zona ben pecaminosa de la llegenda del Comte Arnau.


_____
Imatge: Roure de la Salve, en el camí de romiatge de Gombrén a Montgrony.

En el camí dels romeus de Gombrèn a Montgrony, un cop passades dels ruïnes de can Pomarell, a ma dreta, a la soca d’un roure hi ha una imatge de la Mare de Deu de Montgrony. Estem a uns 1-100 metres d’altitut. Estem en el Roure de la Salve.

Cal dir que entre les ruïnes de Can Pau i can Pomarell val la pena gaudir del retallat cim de roques on hi ha les runes del Castell de les Dames, o Castell de Blancafort o de la Reina Blanca. En aquest castell, segons la llegada, el comte Arnau tenia tancades cent donzelles i exercia el dret senyorial de cuixa, un dels “mals usos”.

El poeta badaloní Pere de Tera (1886-1918), casat per cert amb la filla d’Antoni Bori i Fontestà (un altre escriptor molt relacionat amb el Ripollès), va escriure un llarg poema titulat “El Roure de la Salve” (accèssit a la Viola dels Jocs Florals de Barcelona de 1914) del que podem extractar:

“Conec un roure centenari
camí dels cims del Pirineu;
a l'ombra seva el Sant Rosari
para's, pujant al Santuari,
mateix que a l'ombra de la creu.
És de Montgrony el millor guia,
dret a la vora del camí;
del vianant és alegria,
puix sap mostrar-li de Maria
l'ample mantell blau de setí.
De tots indrets de la muntanya
s'ovira el roure agegantat;
apar un àngel que acompanya
on té la Verge la cabanya
cingles amunt, a l'espadat.”

Segons Eudalt [Tomàs Raguer] a la revista ripollesa El Puigmal (19/02/1910) aquest roure era el lloc indicat on els romeus “se giren tots de cara a la derruida hermita del Catllar de Ripoll y saluden a la Verge cantantli una Salve”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada