Es conegut que els pobles moltes vegades surgeixen en l’encreuament de vies de comunicació. I quan el relleu es muntanyós i els rius suposen una problema d'encreuament, un punt que ofereixi moltes opcions, és una aposta important.
La millor manera de creuar un riu és mitjançant ponts, palanques, passeres o guals.
Ripoll, cruïlla de camins
Ripoll, en aquests sentit, és una cruïlla de camins enmig de les muntanyes. La seva situació geogràfica, en l'aiguabarreig del rius Ter i Freser convertiren el lloc en una important lloc de pas, que la possibilitat de dos ponts va convertir en un destacat nus de comunicacions.
L'existència de dos rius, que en certes èpoques de l'any poden portar bastant cabal, feia necessari en el lloc l'existència d'infraestructures per salvar les dues corrents d'aigua.
Si existeix Ripoll, el monestir de Santa Maria i el seu nucli urbà, és perquè el punt d’unió dels dos rius li confereix una especial rellevància com a enllaç de camins. El fet és que hi havia possibilitat de travessar els dos rius, en totes direccions, li conferia una notable i estratègica ubicació.
En aquest sentit, parlar dels ponts de Ripoll es entrar en un dels fets primigenis i organitzatius més importants de l‘existència i configuració de la vila de Ripoll. Els ponts son un element molt important en la configuració urbana d'una població.
Tant important és el paper dels dos rius i dels ponts a Ripoll que s’ha dit, potser exageradament, que l’únic tema urbanístic important de Ripoll son els ponts i que la solució a molt problemes de configuració física de la vila depenen dels punts d’unió a ubicar.
El pont del Freser, del raval de Barcelona o de can Victor , com fou nomenat fins el segle XVIII, és junt amb el pont d’Olot, un dels pont emblemàtics de Ripoll. Podríem dir que son el cor de la vila, el seu sentit i el seu múscul.
Obviàment, en aquest treball que volgudament té una voluntat històrica, no parlarem dels ponts més moderns que existeixen a Ripoll i ens centrarem sols en els més antics.
Ponts on cal i on es pot
Un pont, per una major seguretat, ha d'ésser viable i segur. Els ponts medievals, per la seva millor col·locació i seguretat, necessiten dos estreps naturals de pedra.
En el cas de Ripoll podem veure molt clarament aquests elements bàsics per la construcció d'un pont. En el pont del raval de can Víctor o de Barcelona aquests dos estreps naturals de pedra queden molt en evidència. En el cas del pont d'Olot, la canalització del riu ha amagat força aquesta elements molt necessaris per a la construcció d'un pont medieval.
Hi ha una gravat de finals del segle XVIII (Biblioteca Nacional, Madrid) que mostra molt clarament els dos ponts i el gual de Ripoll.
Aquest gravat de finals del segle XVIII ens ofereix una visió meridional de la vila de Ripoll, amb una molt especial visió dels tres ponts o passos dels rius que hi havia: el pont del Freser o del raval de Barcelona o de Sant Victor, la palanca, passeres o gual de l’Arquet i el pont d’Olot. És molt significatiu que aquest tres elements siguin clarament indicats en la llegenda adjunta al dibuix (Biblioteca Nacional de España). Com es pot veure hi ha dos ponts (números "4.- Puente de Barcelona" i "12.- Puente de Olot") i el que es denomina "10. -puente de madera".
Sobre el pont del Freser, de Barcelona, del raval de Barcelona o de can Víctor
Sobre el pont del Freser, de Barcelona, del raval de Barcelona o de can Víctor no tenim graires referències històriques.
El pont del raval, com es conegut més popularment avui, té una considerable importància ja que recollia les vies de comunicació de Barcelona, Berga i Ribes de Freser, permeten la seva bifurcació cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon i Olot, i viceversa. Per aquesta importància cal conceptuar que és el més antic del pont ripollesos.
Segons Raguer i Cutrina va rebre el nom de pont del Freser fins a començaments del segle XVIII.
No sabem quan fou construït. Sobta ja que fer un pont d'aquest tamany era una obra rellevant i l'abat que els fes construir tenia el seu nom lligat a una gran millora per la vila i el monestir.
Sabem que l'abat Arnulf (948-970), en el segle X, va fer construir unes muralles, que posteriorment els abats Bernat de Peramola (1206-1212) i Jaume de Vivers (1351-1375) varen remodelar i reforçar. Seria de suposar que durant aquesta darrers dos abats els ponts del Freser i d'Olot ha estarien construïts.
Tomàs Raguer judica que aquest pont era, com l'actual, de pedra i d'un sol arc. Fou sempre així? En el gravat anteriorment mostrat, si representa un pont que no és pas així.
Restes i estreps de l'est i de l'oest del riu Freser.
El pont actual, de finals del segle XIX, és construït sobre els fonaments dels pont anteriors. Ponts anteriors ja que, com a mínim, n’hi hagué tres més abans que l’actual.
Els fonaments del pont del Freser tenen una aparença d’origen medieval, amb uns carreus regulars.
Dels primers ponts resten les bases de l’arc i tota la façana del camí d’entrada des del raval, amb dos arcs de rescàrrega de punt rodó.
Restes del pont del Freser,amb bases de l’arc i tota la façana del camí d’entrada des del raval, amb dos arcs de rescàrrega de punt rodó.
Raguer ens ofereix una dada interessant: "A primer de gener de l'any 1585 caigué una gran part del pont, éssent reedificat per uns paletes que vingueren exprofés de Solsona, un dels quals troba aquí la mort per haver caigut daltabaix del pont, a 19 de juliol d'aquell any".
Sabem també que el nom de raval de can Víctor es deu al fet que cap a 1660 s'hi establí un ferrer vingut de Dòrria, nomenat Víctor Coch.
Sobre el pont del Freser, de Barcelona, del raval de Barcelona o de can Víctor hi ha el gravat dibuixat el 1812-14 i 1826 per Jean-Charles Langlois per il·lustrar el combat del 3 de març de 1813, que ens pot servir per fer una aproximació de com era en aquesta època.
El pont de Barcelona dibuixat per Langlois tenia pendent a partir de l'eix i no era pla com el reconstruït a finals del segle XIX.
Del gravat també resulta interessant veure el contraforts que sostenien el camí d'accès i com la cavalleria atravessa el riu Freser pel gual.
El pont del raval va ser aterrat pels carlins desprès de l’ocupació de Ripoll a finals de maig de 1839. El fet que s’aterressin dues tant importants, infrastructures vitals, com eren els pont de raval de Barcelona i el d’Olot demostra fefaentment la voluntat d’anonerrar totalment la vila que tenia el conde de España.
Gravat de Jean-Charles Langlois "Combat de Ripoll" (3 de març de 1813) del llibre Voyage pittoresque et militaire en Espagne (París, Engelmann, c. 1835).
Els passos sobre el rius a Ripoll en els plànols antics
Cal veure com els dos pont de Ripoll apareixen reflexats en els plànol més antics de la vila de Ripoll.
El més antics que tenim a les mans és a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i és del segle XVII. Els dos ponts estan clarament indicats amb el perímetre de les muralles. la cartografia és al servei dels militars.
Plànol de Ripoll de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del segle XVII.
Però hi ha una sèrie de plànols francesos, també d'origen militar, de finals del segle XVII, que també mostren tots ells la situació dels dos ponts.
No és gens negligible constatar que en els plànols més antic que existeix de Ripoll, el català del segle XVII i el francès de 1679, els dos ponts apareix d’una manera destacada, fent un publicitat molt clara de la situació.
Plànols francesos de Ripoll del segle XVII. El primer dalt a l'esquerra és de l'any 1679, el segon dreta de 1684, el tercer abaix esquerra d'abans de 1690 i el quart, d'entre 1690-1700.
El gual o passeres de l’Arquet
Tant important era el pont del raval de Barcelona o de Sant Victor com el gual del Freser de l’Arquet, que permetia creuar el riu.
Quan Tomàs Raguer en la seva sèrie d’articles “Els carrers de Ripoll”, publicat a la revista Scriptorium parla del carrer del riu o Arquet, explica que hi ha una “interessant fotografia que reproduïm, treta per Mr. [Xavier] Ducloux pels indrets de l’any 1860, es veu a la banda del Freser, la petita palanca que ja en dèiem de l’Arquet; el molí amb son rec de desaigua i al fons el Raval, obirant-se el pont de fusta. Entre els molí i la casa del davant, avui enterament nova i de menor altura, es veu el baixador al propi Arquet, passeig públic plantat d’arbres. A la banda dreta, o sia la del Ter, unes petites construccions i horts propietat de D. Marian Puigjaner, que junt amb l’Arquet, venut per l’Ajuntament a la Junta constructora del Casino, inaugurat a l’any 1882, forma l’edifici actual amb son teatre i jardí.
Abans de l’arribada l’any 1868 de la nova carretera de Barcelona, amb un pont que salvès el riu Freser, era necessari passar a gual el riu Freser. Tomàs Raguer explica com abans “els calia a tots els carruatge travessar el Freser per agafar el pujador de l’Arquet, entre el rec i el riu, moltes vegades amb aigua fins a botó i altres vegades no podien passar-lo de cap manera, tenint de quedar-se a l’altra banda fins que el riu fos practicable”
Foto de Xavier Ducloux
Tomàs Raguer afegeix en els articles "Els carrers de Ripoll" (Scriptorium) que en "sessió d'Ajuntament del día 2 de maig de 1896, es proposa una reforma de l'Arquet i es dóna el nom de carrer del Riu al baixador que des de la plaça [Gran] hi condueix".
Segons un plànol de Gonçal Cutrina (Ripoll entre dos rius, 1988) en aquest punt hi havia un portal de la muralla, el de l'Arquet.
Plànol, molt esquemàtic del segle XVIII (cap a 1835), que mostra l'accès al gual del riu Freser a l'Arquet.
El pont d'Olot
Però segurament el pont medieval de Ripoll del que tenim menys informació és el d'Olot.
Per aquest pont passava el camí ral d’Olot, que tot passant per sota l’hospital construït el 1573 i entre el conjunt de cases que conformaven el raval d’Olot, seguia cap a Vallfogona i coll de Canes, el recorregut de l’antiga via romana strata francisca.
Els estrets d’aquest pont son encara avui visibles al costat de l’actual pont d’Olot. La ubicació dels extrems del pont ens ofereix una primera constatació; que el pont no era alineat ni cap al carrer Bisbe Morgades (aleshpres inexistent) ni cap al carrer de les Vinyes i que devia connectar-se amb l’actual carrer Mossèn Cinto Verdaguer, en l’antic tram nomenat carrer Batet.
El pont d'Olot tenia una gran importància ja que assegurada el trànsit entre la vila i una de les majors possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll, la vila d'Olot (al menys fins el segle XV), així com amb la plana gironina i empordanesa.
Com a divertimento, ja que la representació del pont d'Olot en el gravat anteriorment mostrat ("Vista meridional de Ripoll de finals del segle XVIII") pot ésser molt aproximada, he fet una aproximació als detalls. Sembla que tenia una estructura molt semblant al reconstruït pont de Sant Joan de les Abadesses, amb un arc apuntat molt alt.
Detall del pont d'Olot del gravat de finals del segle XVIII, "Vista meridional de la vila de Ripoll, (Biblioteca Nacional de España).
Del pont d'Olot, més enllà d'aquesta hipotètica imatge en tenim poques dades. No tenim cap constància de quan fou construït, però l’aparença de les restes existents ens fan pensar que pot tenir un origen medieval, amb un aparellament de pedres molt regulars. Gonçal Cutrina creu que correspondria al segle XII.
En tot cas, en el moment de construir-se l'hospital (segle XVI) el pont ja existia.
Aquest pont, com el del raval de Barcelona foren derruïts l’any 1839, un cop els carlins s’havien apoderat de la vila i el Conde de España va ordenar arrasar la vila.
L'anterior pont a l'actual, de finals del segle XIX, ja fou construït lluny dels fonaments del pont medieval.
Els fonaments del pont d'Olot tenen també una aparença d’origen medieval, amb uns carreus regulars, i les obres de canalització del riu ens emmascaren quasi totalment els estrets de pedra natural que son la seva base.
Restes del pont d'Olot a l'est i a l'oest del riu Ter.
Ponts excèntrics en relació a l'organització urbana del Ripoll antic
Si observem la ubicació dels dos ponts en relació a l'organització urbana del Ripoll antic hem de judicar que tenen una possició excèntrica. No es relacionen correctament amb la part més antiga de la vila de Ripoll, que segons Jordi Bolós cal situar en els entorns de la plaça Mercadal i Sant Eudald, creats el segle X, amb els seus carrers estrets i tortuosos.
Tampoc, cap del dos ponts, es situa de manera clara i afavoridora en relació al nucli de poder de la vila, el monestir de Santa Maria de Ripoll. El pont d'Olot, en aquest sentit sembla més proper, però si mirem les restes del pont d'Olot antic, podem veure clarament que l'orientació és cap a la part més vella de la vila.
Hi ha una plànol de Jordi Bolòs que ens mostra molt clarament aquesta ubicació estratègica dels dos ponts en relació al nucli més antic i els eixamples més moderns de la vila de Ripoll.
Esquema de Jordi Bolós del desenvolupament urbanístic de Ripoll durant l'edat mitjana.
.
Elements religiosos dels ponts de Ripoll
Hi ha, per reblar el clau, un signe de la importància de aquests dos ponts dins de l'antiga vida ripollesa.
Com era costum, els camins tenien al seu inicia un símbol religiòs, un pedró o, més freqüentment, una creu de terme.
En el cas de Ripoll a cada punta dels dos ponts hi havia una creu de terme: En el cas del camí cap a Olot la creu de la Roqueta o creu de l’Abat i en el cas del camí de Barcelona la creu d’en Besora (avui restaurada al passeig Ragull). Dos símbols religiosos plens de significat simbòlic.
Però, a més a més, en el cas del pont del Freser, en direcció cap a Campdevànol i Ribes, hi havia un pedró: "A últims del segle XVI existia ja en aquest raval un padró dedicat a Sant Miquel amb el nom d'Oratori dels minyons", diu Tomàs Raguer, abans d'iniciar l'explicació d'altres construccions religioses més modernes.
Bibliografia:
- Tomàs Raguer: Sèrie “Els carrers de Ripoll” a Scriptorium (Gener de 1923- novembre de 1924).- Gonçal Cutrina: Ripoll entre dos rius (1988)
- Gonçal Cutrina: El Ripollès (11 de febrer de 1978).
- VVAA (COAC): Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX (1994).
- Jordi Mascarella i Miquel Sitjar: El món al Ripollès (1997).
- Jordi Bolós: Els orígens medievals del paisatge català (2004).
