En el repàs a la bibliografia sobre el tema d’arbres monumentals resulta imprescindible mencionar a Ramon Vinyeta, de Torelló, i el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya, de l’any 1985.
Sobre el faig mort del coll de Jou diu Vinyeta: “Anys enrera, una forta tramuntanada, acompanyada de neu i torb, va anorrear els faigs centenaris del faldar oriental del coll de Jou, dintre del terme d’Ogassa”. I ens mostra una foto d’un dels exemplars més notables, que diu que tenia més de sis metres de perímetre.
Molt segurament aquesta resta d'un arbre monumental ja no existeix, ja que el clima a l'alçada del coll de Jou és molt extrem en certes èpoques de l'any, i més en les obagas.
Faig gros de sant Amand
Un altre arbre monumental que cal no deixar de ressenyar és el Faig Gros de Sant Amand, en el camí que porta fins el seu cim des de Saltor.
Estem davant un exemplar de faig d’un considerable envergadura, encara que la seva situació, envoltat de molta vegetació i en la pendent de al muntanya, fa difícil treure una bona fotografia d’aquesta arbre.
Pels qui fan el camí per la solana en les celebracions sovintejades a Sant Amand, cal recordar-lis aquest interessant exemplar d’arbre, situat sota la font del Pi, a uns 1.650 metres d’altitut.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada