Els camins son una de les parts més importants del paisatge. Aquesta importància li ve donada per la seva funcionalitat de mitjà de relació entre els elements del paisatge i les persones que l'habiten, com per la seva capacitat de marcar l'espai.
Le sdeficions de camí son interessants: En el DIDAC Diccionari de català, la paraula camí o camins en fa les següents deficions: "Un camí és un tros de terreny més o menys llarg i estret per a anar d'un lloc a un altre" o millor encara "espai a recórrer per a anar d'un indret en un altre", ja que la definició de llarg o estret, no sembla pertinent. El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll defineix camí com "espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre".
Ens quedem amb aquesta definició espaial, ja que una segona definició de la paraula té menys sentit quan parlem de camí com element del paisatge ("camí és la distància recorreguda per una persona o per una cosa").
Cal dir que en altres idiomes la paraula té una traslació clara: camino en castellà, way en anglès (deixant de costat el concepete de road) o chemin en francès.
Cal afegir que el Gran Diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana, adjectiva la paraula camí amb una llarga relació:
2.16.- camí esglesier Camí que porta a l'església.
3.1.- Via rural, natural o construïda.
3.2.- camí abandonat Camí pel qual hom ha deixat de transitar.
3.3.- camí assegador Carrerada.
3.4.- camí batut Camí fressat.
3.5.- camí boscater Camí de bosc.
3.6.- camí bosquerol Camí de bosc.
3.7.- camí bosquetà Camí de bosc.
3.8.- camí carboner Camí de treta obert dins un bosc per tal de poder transportar el carbó des de les carboneres.
3.9.- camí carener Camí de cim.
3.10.- camí carreter Camí de carro.
3.11.- camí d'abeurada Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar.
3.12.- camí d'animal Camí de bast.
3.13.- camí de bast Camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas de carros.
3.14.- camí debolit Camí abandonat.
3.15.- camí de bosc Camí que passa pel mig d'un bosc.
3.16.- camí de cabres Camí de mal transitar-hi.
3.17.- camí de carena Camí de cim.
3.18.- camí de carro Camí que permet el pas de carros.
3.19.- camí de cim Camí que ressegueix el cim d'una carena orogràfica.
3.20.- camí de cintura Camí de flanc que segueix el contorn d'una muntanya.
3.21.- camí de combregar Camí de sagraments.
3.22.- camí de congost Camí que aprofita el congost d'un riu.
3.23.- camí de creu Camí de sagraments.
3.24.- camí de desemboscar Camí de treta obert dins un bosc per tal que els carros puguin transportar la llenya que hom hi fa.
3.25.- camí de ferradura Camí de bast.
3.26.- camí de flanc Camí que passa tot planejant per la part mitjana del vessant d'una vall o d'una muntanya.
3.27.- camí de guineu Camí de cabres.
3.28.- camí de la via Tira de terreny al llarg de la via del tren que serveix per a transitar-hi els vianants.
3.29.- camí de muntanya Camí de bast.
3.30.- camí de pas Sendera.
3.31.- camí de rec Camí de séquia.
3.32.- camí de roderes Camí de carro.
3.33.- camí de rodes Camí de carro.
3.34.- camí de sagraments Camí utilitzat per a anar a administrar els auxilis espirituals, per a la conducció de difunts als enterraments o bé en les antigues processons rurals.
3.35.- camí de séquia Camí que voreja tot el llarg d'una séquia.
3.36.- camí de sirga Camí de ferradura que segueix la vora d'un riu, utilitzat per a la sirga.
3.37.- camí de treta Camí construït provisionalment per a l'explotació d'un bosc.
3.38.- camí de trilla Camí de carro.
3.39.- camí de vius i morts Camí de sagraments.
3.40.- camí fariner Camí molinant.
3.41.- camí fondo Camí propi de les planes, que apareix artificiosament enfondit en el terreny per salvar un desnivell, encaixat entre marges que cobreixen un home a cavall.
3.42.- camí forestal Camí construït per a la conservació i l'explotació de boscs.
3.43.- camí fressat Camí pel qual hom no ha deixat de transitar.
3.44.- camí general Camí ral.
3.45.- camí missader Camí que comunica una església parroquial o sufragània i les seves sagreres amb els diferents veïnats, les diferents masies, etc., del terme.
3.46.- camí misser Camí missader.
3.47.- camí molinant Camí utilitzat per a anar a moldre el blat.
3.48.- camí moliner Camí molinant.
3.49.- camí morraler Camí de bast pel qual el conductor ha de menar a peu els animals de càrrega.
3.50.- camí mort Camí abandonat i gairebé esborrat, envaït per la vegetació o aixaragallat.
3.51.- camí perdut Camí que, obert per circumstàncies transitòries, però restant marcat i ben visible, no mena enlloc.
3.52.- camí privat Camí obert per a l'ús i el servei exclusiu de finques particulars.
3.53.- camí públic Camí d'ús públic.
3.54.- camí ral Camí públic, el més important abans de la construcció de les carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit.
3.55.- camí ramader Carrerada.
3.56.- camí retent Camí bo i dret.
3.57.- camí riberenc Camí que segueix la vorera d'un corrent fluvial.
3.58.- camí sagramenter Camí de sagraments.
3.59.- camí seguit Camí ral.
3.60.- camí sender Sendera.
3.61.- camí veïnal Camí construït i conservat pel municipi.
El El Diccionari català-valencià-balear d'Alcover i Moll fa també una relació de camins adjectivats:
"a) Camí real: camí que posa en comunicació les poblacions principals (Ripoll, Pobla de L., Pallars, Oliana, Organyà, Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Calasseit, Morella, Castelló, Val., Xàtiva, Al.). També s'anomena a certes comarques el cami seguit (Tamarit de la L.), lo camí vell (Fraga) i es camí general (Eiv.).—b) Camí de carro: camí ample, que hi poden passar carros (Calasseit, Ribera del Cinca, Mall., Men.). També es diu camí de trilla (Cost. Cat. ii, 77).—c) Camí de ferradura: camí relativament estret, per on no poden anar carros sinó sols bísties (or., occ., val., bal.). També es diu camí de muntanya (Puigcerdà), camí d'animal (Balaguer), camí de tres peus (Vilafr. de B.). Els camins molt estrets s'anomenen camins morralers (Pla de Llobregat, Penedès).—d) Camí sender: caminet que alguns propietaris fan per anar a les seves propietats (Mall., Men.).—e) Camí de sagraments: camí que parteix des d'una església i va a una masia o altre lloc habitat, per portar-hi els sagraments (Vendrell). També s'anomena camí de combregar. Quan el camí de sagraments condueix a un cementeri, és anomenat camí de vius i morts (Empordà, Vendrell).—f) Camí misser o camí misseter: caminet de veïnat per on la gent va a missa (Ripoll, Olot).—g) Camí de creu: el camí per on se'n porten el cos del qui mor a una masia o casa solitària (St. Celoni).—h) Camí molinant o dels molinants: camí que condueix d'un poblet o masia a un molí per portar-hi el blat a moldre (or.). També s'anomena camí moliner o camí fariner.—i) Camí ramader: camí per on els ramats d'ovelles poden passar i aturar-se a pasturar per les voreres (Pirineus). A València s'anomena camí assagador.—j) Camí de pas: aquell camí molt estret, per on només pot passar una persona a peu, sense bístia.—l) Camí de combregar: el camí que l'amo té obligació de deixar obert o lliure perquè hi ha passat un combregar (Berga).—m) Camí de cabres: camí molt mal de transitar (or., occ., bal.). També s'anomena camí de guineu (Aguiló Dicc.).—n) Camí veïnal: el camí que va de poble a poble, o del poble al camí real o a la carretera (Cat.).—o) Camí real de perdius: expressió per designar irònicament el camp que s'ha de travessar sense camí ni viarany de cap mena (Tortosa).—p) Camí de Sant Jaume,..."
Com podem veure camins de molt canviant utilització. Per cert, no es menciona el camí de salpàs, una tipus de camí o recorregut sagramenter, ple d'interès històric i social.
Els camins tenen una funció clarament instrumental. Son estructures físiques que faciliten el trànsit de persones i animals d’un lloc a un altre.
Els camins, com elements bàsic d'un paisatge, tenen una dimensió que podríem encabir en diferents nivells:
• cultural i històrica,
• natural i paisatgística
• social i humana,
• econòmica i
• espiritual.
Aquest és el concepte de camí dins de l'anàlisi del paisatge.
