La part del casc antic de Ripoll que sembla més antiga per la seva estructura és la que rodeja les plaça Gran i la de Sant Eudald. Els carrers son estrets i intrincats. Un cas paradigmàtic és el el carrer Tallaferro, que mostra com era un carrer altmedieval. Aquí va crear-se, molt segurament, el primer agrupament humà a redòs del monestir de Santa Maria de Ripoll.
Cal advertir que els guals i ponts eran un elements bàsics per la creació de la vila de Ripoll. Les dos nuclis d'estructura urbana més antiga estan situats en el punt d'arribada dels ponts. Potser el pont d'Olot era el que estava més a l'estrem del nucli de la plaça Sant Eudald, però el pont del raval de Barcelona s'imbricava totalment en l'estructura urbana de la plaça Gran i Sant Eudald.
Però més enllà d'aquests sectors antics hi ha clarament al plànol de la vila de Ripoll, entre els dos rius, delimitats tres "vilanova" o zones on clarament del viari ja és planificat des de l'inici. Estem davant carrers delineats, rectilínis, amb una voluntat manifesta de crear una estructura urbana moderna.
En aquest sentit, les tres "vilanova" que es marquen en un plànol de Ripoll, tenen molta similitud amb l'estructura del casc urbà antic de Sant Joan de les Abadesses, que compta amb nucli inicial més antic al costat de l'església de Sant Pol, a inicis del segle XI, però que dins del clos amurallat té una estructura regular i planificada.
Datació dels nuclis urbans de Ripoll
Sobre l'antiguetat dels dos nuclis antics i de les tres "vilanova" també podem avançar algunes apreciacions.
Els dos nucli més antics, han de correspondre a les primeres implantacions a la vila. Sabem que l'any 1004, després d'una sequera i d'haver invocat a Sant Eudald, aquest fou declarat patró de la vila de Ripoll. Cal pensar, doncs, que existia una nucli urbà d'una relativa importància.
El tipus de urbanisme regular, que manifesten les dues viles noves han de ser molt més tardanes. Cal recordar que el sistema de bastides francés (bastide en francès, en occità, bastida, del llatí bastit, bastia, "construcció recent"), s'implanta a partir del segle XIII al suroest de França, a Aquitania i Occitania, amb el seu desenvolupament regular, amb finalitats defensives i millor d'explotació de l'espai. Aixi, entre 1252 y 1325, algunes abadies cistercenques crearen trenta sis bastides.
La implantació de les "vilanoves" cal també relacionar-la amb les muralles que defensaven Ripoll.
Les històries del monestir de Ripoll diuen que Arnulf, en el segle X, va construir una muralla, encara que molt segurament sols fes tancar el clos monàstic amb una muralla de defensa, de la que, per altre costat, tampoc tenim gaires referències.
Plànol d'Eudald Graells que delimita la zona amurallada de la vila de Ripoll i els seus principals portals.
L'abat Bernat de Peramola (1206-1213), cap l'any 1209, segons Villanueva, "restauró las murallas del monasterio". Segons Mirapeix, fa fer reconstruir les muralles del monestir i de la vila l'any 1209. La data col·loca la urbanització de les "vilanoves" ripolleses, doncs, dins del moviment de construcció de bastides al sud de França del segle XIII.
Bastides, muralles i mercat
En el cas de les bastides franceses, la seva construcció era fruït, generalment, d'un contracte entre el senyor feudal (que en el cas de Ripoll era l'abat), que donava el territori i s'encarregava de poblar-lo. Els nous habitants gaudien de la seguretat i tranquil·litat econòmica que oferien les muralles, en una etapa on es temia el bandidatge. Moltes de les bastides gaudien de cartes de llibertat. Els dues part contractants es repartien els ingressos de la nova població.
En el cas de Ripoll no ens consta cap tipus de contracte entre monestir i vilatans. Ans el contrari, les relacions contractuals entre monestir i vilatans no es regularitzaran fins entrat el segle XIX, amb la Constitució de Cadis de 1812.
Les bastides franceses es caracteritzen pel seu pla urbanístic amb carrers rectilinis i perpendiculars, amb blocs de cases quadrats o rectangulars, amb places centrals on es celebrava el mercat. En el cas de Ripoll es comptava amb quatre places: La plaça Gran, la de Sant Eudald, la plaça Nova i la plaça dels porcs (ara de la Llibertat).
Ja en la butlla papal d'Agapit II (any 951), recaptada per l'abat Arnulf, es parla, en relació al mercat de la vila de Ripoll, de la supressió de la tercera part del tel·loni (també dit posteriorment lleuda), l'impost català que gravava el transport de mercaderies. Estem doncs, davant l'existència d'un mercat estable i regulat a la vila de Ripoll en el segle X.
Però cal prestar atenció a com els ponts, més enllà que foren construïts on la realitat geològica els feia factibles (roca com a fonament del pont), guarden una relació amb els nuclis antics i amb els espais de "vilanova".L'esquema que exposa Jordi Bolós cal veure'l com es relaciona d'una manera bastant exacta amb un dels primers plànols de Ripoll, ja en plena reconstrucció, el d'Eudald Pellicer, de 1863. Podem veure com molts dels carrers actuals no estan delineats i la importància de l'espai monàstic en relació a la vila, tanca entre les muralles.
Plànol de Ripoll d'Eudald Pellicer, de 1863
