Doncs, bé, podem ajuntar aquest dos conceptes i presentar els salzes monumentals de Bassaganya (Vasseganya o Basegaña, segons diferents plànols), a Sant Martí d’Ogassa), i el salze de Can Pubill, a Sant Martí de Surroca.
Resulta curiós trobar en un territori carbonífer, en dos dels cinc veïnats del municipi d’Ogassa, dos arbres monumentals de la mateixa espècie. Hi ha alguna relació?
El salze, cal dir-ho pot ser un arbre, un arbust o una mata: Hi ha unes 350 espècies de salzes, un arbre de l’hemisferi nord, de zones de clima fred o temperat i amb un terra més aviat humit o prop de basses o corrents d’aigua
Malgrat la diversitat de salzes, aquesta espècie té unes característiques comunes amb les seves branques flexibles, fulles caducifòlies allargades, normalment disposades de manera alterna a llarg de la branca.
Per cert que de la família d’arbres dels salzes es treu la salicina, emprat des de temps antics com a analgèsic; el precursor natural de l'aspirina.
_____
Imatge: Salzes de Can Bassaganya, a Sant Martí d'Ogassa, i de can Pubill, a Sant Martí de Surroca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada