Arbres monumentals dels Ripollès: El Desmai de Campdevànol i els cedres de Can Botey

Comencem, un cop visitats tots els arbres monumentals catalogats, a veure altres exemplars arboris de la comarca dels Ripollès que mereixen estar dintre d'aquesta consideració.

Avui mostrarem tres arbres que malgrat la seva consideració d'arbres de jardí, caldria considerar arbres monumental. Es tracta del desmai de Campdevànol i dels cedres de la casa del director de la Colònia Botey, a Ripoll.

El desmai de Campdevànol
És un arbre que està situat al costat del riu Freser, en el passeig situat al costat esquerra, prop del Pont Nou (el de l’any 1912) i de l'antiga fàbrica de teixits del Martinet.

Estem davant un exemplar de desmai, un espècie concreta de salze, especialment imponent ja que aquests arbres, originaris de Xina, poden arribar a fer, segons els botànics, de 20 a 25 metres d'alt, però diuen que són de curta vida. Aquest sembla gaudir, ara per ara, d'un bon estat de salut si fem cas a la seva exhuberància.

________
Imatge: Desmai de Campdevànol (estiu de 2009).

Estem davant un exemplar magnífic, sense cap dubte, que orna Campdevànol, que s’autoqualifica de “El Jardí del Pirineu”.

Cedres de Can Botey, a Ripoll
A l'entrada a Ripoll des de Barcelona tenim un conjunt de dos arbres molt interessants com per esdevenir arbres monumentals.

Es tracta d’un conjunt de coníferes, dos exemplars esplèndids de cèdres, situats a  la casa del director de la Colònia Botey.

Cal dir que aquest conjunt de coníferes son arbres plantats, ja que provenen d’altres climes i indrets. A finals dels segle XIX va estendre’s la costum en les cases rurals benestants, de plantar arbres relativament exòtics. És el cas dels avets de Masjoan, pro del poble d’Espinelves, al bell mig del Montseny i les Guilleries, un gran nombre de coníferes plantades entre els anys 1860-1911 per Marià Masferrer Rierola (1856-1923), un eminent naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i flora de les Guilleries. La masia Masjoan destaca per la seva localització ja que està rodejada d’avets i altres tipus de coníferes (58 espècies diferents, amb set exemplars catalogats com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya) que s’han preservat des de mitjans del XIX formant un important arborètum a tocar la casa. Molts dels exemplars superen els 40 metres d’alçada i hi ha l’avet mes alt del país.
_____
Imatge: Els dos cedres de la casa del director de la Colònia Botey (tardor de 2009).

Arbres monumentals del Ripollès: el grèvol de Ventolà

______
Imatge: Pàgina del llibre Ramon Vinyeta Els arbres monumentals de Catalunya (1985) dedicada al boix grèvol de Ventolà.

Sobre el boix grèvol de Ventolà, deia en Ramon Vinyeta en el seu llibre sobre els Els arbres monumentals de Catalunya (1985): “S’el [el llogarret de Ventolà] visita pel seu paisatge... i també pel seu boix grèvol, potser el més rellevant de tot Catalunya. És situat entre el veïnat i l’església de Sant Cristòfol, i té més d’una dotzena de branques ben gruixudes amb fullatge d’un verd fosc, que és part destacada del paisatge”.

El boix grèvol de Ventolà va ésser inclòs en el llistat d’arbres monumentals de Catalunya el 2005 mitjançant una actualització d’una primera llista de l’any 2000. En aquesta actualització es va incloure en el llistat d’arbres monumentals, a més del boix grèvol de Ventolà, els següents exemplars de la vall de Ribes: l’avet del Torrent de la Font Tosca, al bosc de Campelles, i l’avet del Torrent de la Comella de Planoles, a l’Avetar.

El grèvol, com també es nomenat aquest arbre popularment, el tenim molt present a la nostra comarca. És un arbre protegit, que donada la seva floració hivernal i utilització com decoració nadalenca, havia estat en perill d’extinció, encara que avui sembla gaudir d’una relativa bona salut.

El grèvol es present en molt boscos del Ripollès com arbust o en forma d’arbust. Estem davant una arbre típic de la vegetació atlàntica europea i també de la muntanya mitjana mediterrània, sempre en ambients ombrívols, i en boscos de fagedes, pi roig i rouredes, i creix en altituds d’entre 1.000 o 2.000 metres d’altitud.

El boix grèvol és un arbre que pot arribar a assolir una alçada considerable, uns 20 metres, malgrat que la seva presentació més habitual, és en forma d’arbust. I té una característica que el fa un arbre molt consistent, la seva fusta és molt resistent i difícilment es podreix.

Cal afegir que el grèvol té propietats farmacològiques, i que els seus fruits, que acaben de madurar a la tardor, són tòxics pel humans. Atenció, doncs!

A més de veure l'església romànica de Sant Cristòfol i de fer un bon apat, a Ventolà podeu contemplar, de camí a l'església, aquest gran exemplar de boix Grèvol, un arbre de remarcable presència.

Arbres monumentals del Ripollès: els avets de Campelles i Planoles

Els avets monumentals de Campelles i Planoles
L’avetar de Planoles ha estat sempre un punt de referència dins dels món forestal català. Diuen que l’avetar de Planoles és el darrer bosc d’avets que hi ha al Pirineu abans d’arribar al Mediterrani.

Però si fem cas del llistat d’arbres monumentals catalogats, caldria renomenar l’avetar com Planoles-Campelles, ja que dels tres exemplars monumentals, dos d’ells estan situats a Campelles (L’avet de la Baga de la Berruga i el del torrent de la Font Tosca), mentre que un d’ells pertany a Planoles (L’avet del torrent de la Cometa o avet gros de la forn de la calç). El primer nom és el que recull la menció oficial del Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i el segon el que apareix en el rètol informatiu situat al peu de l’arbre.

En aquest sentit caldria fer una crida a una certa unificació dels noms emprats, per tal de no provocar una certa disbauxa informativa.

L'Avetar de Planoles
En tot cas, cal dir que l’avetar de Planoles té la característica que quasi tot es comunal. Aquesta propietat pública de 574 hectàrees, en un termini municipal relativament petit, de sols 18,7 quilòmetres quadrats, li ha conferit una relativa bona situació econòmica a les finances municipals de Planoles.

L’avetar de Planoles ocupa tota la part sud del municipi, un cop creuat el riu Rigard, a les zones ombrívoles de Coma Armada, dins de l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Montgrony. En aquest espai hi ha avets de consideració, donades les seves proporcions i edat. Estem, a més, en l’antic camí que portava de Planoles al gran santuari marià de Montgrony.

L’avetar ocupa el marge esquerre del riu Rigard, on els límits municipals de Planoles s’enfilen fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, segueix fins a la Covil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser.

Dins d’aquest conjunt arbori d’avets de Campelles i Planoles hi ha tres avets que estan catalogats com a arbres monumentals de Catalunya. Així, doncs, en un curt espai, tenim tres avets monumentals, l’avet de la Baga de la Berruga (greument malmès) i dos avets més, l’avet gros de la Font Tosca, (també dins del termini municipal de Campelles) i l'avet del torrent de la Cometa o de la forn de la calç (al termini municipal de Planoles).



Gràcies a Joan Benet Fernández podem oferir fotos dels dos avets monumentals.

Avet del torrent de la Cometa o de la forn de la calç (Planoles)
Aquest avet (un Abies alba), catalogat mitjançant una ordre de la Generalitat de Catalunya del 2 de maig de 2005 (amb una declaració prèvia del 29 de desembre de 2004, es situat al Torrent de la Comella, l'Avetar (CUP 27) i té com a número d'identificació el 31.134.01.

És ubicat en el punt UTM 425228 4683067, a la quadrícula UTM: DG 2583.

______

Imatges: Dues imatges de l'avet de l’avet del torrent de la Cometa o de la forn de la calç (a Planoles). Foto Joan Benet Fernández.

Avet gros de la Font Tosca (Campelles)
Aquest avet (un Abies alba), catalogat mitjançant una ordre de la Generalitat de Catalunya del 2 de maig de 2005 (amb una declaració prèvia del 13 de desembre de 2004, es situat al Torrent de la Font Tosca, Bosc de Campelles (CUP 10),  i té com a número d'identificació el 31.037.03.
 
Es ubicat en el punt UTM 427572 4681935, a la quadrícula UTM: DG 2781.

Com es pot comprovar, resulta difícil fer una bona foto de l'avet ja que es molt rodejat per altres exemplars, dins d'un avetar magnífic. Tenir la seva ubicació exacte mitjançant GPS permet localitzar-lo dins d'un bosc especialment tupid, enara que l'accés no es difícil ja que prop hi ha la carretera que va al pla dels Prats des de Campelles.
_______

Imatges: Avet de la Font Tosca, a Campelles. Foto Joan Benet Fernández


L’Avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats (Campelles)
Per començar a fer un repàs de mítics arbres de la comarca del Ripollès, ho farem per l’Avet de la Baga de la Berruga, dit també dit Avet del pla dels Prats, al municipi de Campelles. Es diu Avet de la Berruga ja que està en les vessant de la Berruga, un cim situat a l’est de coll Pan, de 1785 metres d’alçada.

Per ubicar l'avet de la Berruga utilitzem els plànols esquemàtics que va preparar Ramon Vinyeta (Els arbres monumentals de Catalunya (1985)) per localitzar els exemplars que esmenta.

Cal dir que podem oferir el punt UTM 427348 4681240.

Els avets poden arribar a tenir uns vuitanta metres d’alçaria. No he trobat enlloc una medició de l’exemplar ripollès, abans de l’accident. Estem, però, davant un arbre mític, però que malauradament és en perill a causa d’un llamp que li va trencar la capçalera.

Oferim una sèrie de fotos que mostra l’aspecte que oferia aquest arbre fa uns anys. Però també la seva situació actual, quan amb gent del programa "Caminant pel Ripollès" vàrem fer cap a coll Pan, la Covil i coll de Coma Armada el juny del 2007.

Cal dir que per trobar-lo cap deixar la pista-camí que del pla dels Prats es dirigeix cap a Coll Pan, bastant abans d’arribar a la Font Roja. L’arbre és a l’esquerra del camí i el lloc d’accés es assenyalat per una fita de pedres (almenys quan darrerament hi vàrem anar els de l’equip de "Caminant pel Ripollès" de TV del Ripollès) el juny del 2007 i vàrem obtenir algunes de les fotos que il·lustren aquesta article.
______
Imatge: Les dues primeres imatges son dels llibre de Ramon Vinyeta i les dues de sota, on podem veure el diametre de l’Avet de la Berruga i el cap de l'arbre escapçat, amb gent de l’equip de "Caminant pel Ripollès" (Juny de 2007).

Arbres monumentals del Ripollès: Dos arbres desapareguts, el Faig de les Tombes (Llaés) i l'avet de Fabert (Molló)

Avui farem esment a dos arbres monumentals perduts: El faig General o de la Tomba, al pla de Marenyol, i l’avet monumental de Fabert.

El faig de la Tomba, al pla de Marenyol
Ripoll compta, a l’antic municipi de Llaès i de la parròquia de Ripoll, d’un bosc comunal de gran valor botànic, la fageda de Bonbac o del Barretó.

Estem davant un bosc que té un nivell comparable amb les més famoses fagedes de la Grevolosa (Osona) o d'en Jordà (Garrotxa).

“Dotzenes d’exemplars monumentals, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alcàries per damunt dels 30 m., arrelen als faldars del Puig de Sant Jaume, formant la ben dita Fageda de Bonbac” explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985).

________

Imatges: A l’obra de Ramon Vinyeta de 1985 apareixen aquestes dues fotos del Faig de la Tomba, abans de desaparèixer. Estem, sense cap dubte, davant un faig monumental.

D’entre aquests faigs centenaris hi havia un exemplar especialment important i significatiu, el Faig General de la Tomba o del Forat de la Tomba.

Cèsar August Torras diu, tot parlant del pont del Ferrers, que «a la part nord de la vall se redreça la serra en qual cim s’hi estén el pla de Marinyol i en la que en el punt nomenat Les Tombes s’hi troben les baumes dels Ferrers, lloc cèlebre en els fets del Trabucaires. En lloc visible de la pròpia serra’s destaca’l gegantesc arbre llegendari conegut per Faig General» .

Totes les indicacions escrites sobre la cavitat espeològica del Forat de la Tomba, on s’han trobat restes neolítiques, esmenten un punt de referència per trobar aquesta cova. Salvador Vilaseca Anguera i Enric Fossas, en el seu article “El Forat de les Tombes, cueva sepulcral de Santa María de Besora, provincia de Barcelona”, publicat a Empúries (Any: 1942 Núm.: 4), parlen d’«una secular haya (el faig de les Tombes) situada cerca de la cavidad». Els espeòlegs Borras, Miñarro i Talavera, en el seu Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5: L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà) diuen que el Forat de les Tombes «és fàcilment localitzable, doncs s’obre a poca distància de l’arbre nomenat Faig de les Tombes, molt visible des de lluny». Aquest faig llegendari és el Faig General mencionat per Torras.

Malgrat totes aquestes referències, avui es impossible trobar el Forat de la Tomba seguint aquestes indicacions ja que el Faig de la Tomba es aterrat.

Ramon Vinyeta esmenta la fi d’aquest arbre monumental: “També hem de dir que fins que va ser aterrat pel pes de la neu, l’any 1982, al capdamunt [millor dit al capdevall, al final del pla de Marenyol] de la fageda hi havia el faig més corpulent d’entre els que tenim catalogats. El faig no existeix, però les adjuntes fotografies donen testimoni de la seva grandiositat, palesant la gruixudària del tronc de més de 5 m. de perímetre”.

L’avet de Fabert
Amb l’avet de Fabert estem davant el cas d’una desaparició que també cal judicar com una greu pèrdua.

Diu Cèsar August Torras d’aquest arbre que era situat a Fabert: “Un gran abet d’extensa brancasa, frondós y negre, s’aixeca en mig d’un deliciós prat, al que hi dòna ombra, envoltat a la vegada d’altres varietats d’arbres. Es l’arbre patriarcal y el lloc designat per a les festes y reunions del veïnat”.

Cal dir que malauradament, segons testimoni recollit de veïns del lloc, aquest arbre monumental i simbòlic fou comprat i tallat abans de la guerra civil per Magret de Camprodón.

Dos arbres monumentals, que cal tenir en la memòria, malgrat la seva sort dispar.
______
Imatge: Una sèrie d’avets a Fabert, en el mateix indret de l’avet malahuradament tallat.