Es tracta de la utilització d’un document orientatiu que tenien els rectors i vicaris per una cerimònia religiosa tradicional de la Setmana Santa, fent un recorregut per totes les cases de la seva jurisdicció eclesiàstica.
Estem davant un document que permet, més enllà d’ordenar d’una manera globals les cases de pagès de la parròquia de Ripoll, altres utilitzacions històriques.
____
Caricatura de Tomàs Raguer apareguda la revista ripollesa Altaveu (19 de setembre de 1931).
Estem davant, en el cas de Tomàs Raguer, del primer cas que conec d’utilització d’un document que devia ser bastant freqüent en les parròquies rurals catalanes. El seu ús per fer catàlegs de cases, per estudis demogràfics, d’arqueologia dels territori, sembla bastant obvi.
Estem davant una utilització a Santa Margarida de Montbui a meitats dels anys trenta d’un sistema emprat a Ripoll ja l’any 1925? La projecció de la revista ripollesa era prou gran com per fer facticle la influència intel·lectual.
_____
Portada de la Revista d'Igualada on apareix l'article de Daniel González sobre Amadeu Amenós.
La cerimònia del salpàs
El salpàs és un acte litúrgic cristià que consisteix en beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
La paraula salpàs en les contrades tarragonines s’anomena salpassa i en les lleidatanes, popularment, el "sal-i-ous" (ja que els de cada casa beneïda era costum que donessin alguna cosa al capellà, normalment, ous). A Llesp (alta Ribagorça), se’n deia: "Treure la Quaresma". Segons el Diccionari Alcover-Moll, salpàs ve del llatí "Salis sparsio" que significa espargiment de sal.
Salvador Alsius, a la seva obra Hem perdut l’oremus, petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998, pàgs.: 242-243) defineix aquesta manifestació religiosa, d’una manera genèrica, com la “benedicció de les cases amb aigua i sal durant el temps pasqual”. Estem davant una de les moltes pràctiques litúrgiques relacionades amb la Setmana Santa, com per exemple, les processons i els armats.
Les dates del salpàs
Malgrat que en el cas de Ripoll que explica Tomàs Raguer, el salpàs per les cases de pagès de la parroquia de Ripoll es feia entre els dilluns i el dimecres de Setmana Santa, no sembla pas que aquesta siguin unes dates fixes, encara que sempre es feia en Setmana Santa.
Salvador Vilarrasa, en La vida a pagès (Ripoll. Imprempta Maideu, 1975, pàg.: 137) diu que aquest ritus “començava el diumenge de Rams a la tarda, continua el dilluns i acaba el dimarts de Setmana Santa al dematí, havent seguit totes les cases de la Parròquia”.
A la publicació ripollesa de La Veu Comarcal del 10 d’abril de 1915 (Pàg.: 5) s’explica:
“Notes d’abril
Setmana Santa.
El Salpàs. Els primers dies de la Setmana Santa un dels Vicaris montat en una mula i acompanyat d’un moço de peu va fer el salpàs a les cases de pagès, per Banades. Abans era una costum molt general donar d’almoina 14 ous, 12 pel capellà i dos pel moço. En moltes cases desprès de fer el salpàs fan beneir sal que donen al bestiar i també fan beneir al bestiar mateix: porcs, aviram, etc. Dintre la vila se fa el salpàs el dissabte de glòria i encara que algunes cases conserven la costum de donar ous, en la majoría donen céntims”.
Hi ha alguns, cas d’Igualada, que ho celebraven també aquests tres primers dies de Setmana Santa, però hi ha celebracions del salpàs el diumenge de Pascua (a la Tossa de Montbui) o el Dissabte Sant (a les comarques lleidetanes). A Finestrat (a la Marina Baixa) ho celebren ara el dimecres sant. A Otos (a la Vall d'Albaida) es celebrava dimarts sant.
Algú ha escrit que “acabada la Setmana Santa i el Triduum Pasqual, se sortia en processó pel salpàs” o que “en algunes comarques era costum fer-ho durant la Quaresma, [però] en realitat el salpàs té un caràcter pasqual més que quaresmal”.
.jpg)
Foto de Joaquim Maynou que hi ha a l'Arxiu Comarcal del Ripollès. Arxiu fotogràfic. Costumari del Ripollès. Album 026. En el reportatge fotogràfic d'Scriptorium. Any VII. Nº LXXV [75]. Ripoll, març de 1929, hi ha tres fotos, una d'elles molt semblant a la que publicada aquí. Les tres del reportatge no sabem l'autor de la foto. Però en aquesta si.
Origen del salpàs
Salvador Alsius explica que l’origen del salpàs cal cercar-lo en la pasqua jueva. Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua.
Estem, molt segurament, davant una tradició d’origen judaic o precristià.
La relació del salpàs amb el ritus jueu queda clara en l’oració prescrita, que diu: "Escolta’ns Senyor.... i així com guardares de l’àngel feridor les cases dels hebreus quan la sortida d’Egipte, pintades les seves portes amb la sang de l’anyell (el que prefigura la nostra Pasqua, en la qual va ser immolat el Crist) digna’t enviar-nos el teu sant àngel des de cel, perquè guardi, custodiï, visiti i defensi tots els moradors d’aquest habitatge".
El salpàs era, doncs, una benedicció que recorda la senyal (sang de l’anyell pasqual) que Moisès va fer pintar a les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l’àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del salpàs, marcar la casa perquè el mal passés de llarg.
Cal recordar, però, també que Crist digué als seus deixebles: "Vosaltres sou la sal de la terra".
La sal, un producte mineral universal, necessari per a les persones i els animals, té la facultat de conservar els aliments i se li ha associat un fort component simbòlic.
Però més enllà d’aquest orígens històricament llunyants, caldria saber quan es va implantar el salpàs de manera reglada, com a celebració ritual. Daniel González, en el seu treball de presentació del “Salpàs de Santa Margarida de Montbui” de Mn. Amadeu Amenós, diu que aquest, en el tercer apartat del seu estudi, “una descripció de la litúrgia pròpiament dita, que es troba fixada en els manuals litúrgics de finals del segle XIX i inicis del XX, i estableix ritus, diferents però similars, per a la benedicció de cases, bestiar i collites”.
Si estem davant un ritus i uns itineraris antics, de la edat mitjana o posteriors a la Contrareforma, les seves dades obtingudes dels itineraris del salpàs podrien tenir un interès altíssim. Caldria fer una recerca sobre aquest punt.
Per exemple, seria molt interessant trobar recorreguts del salpàs d’èpoques anteriors al gran salt demogràfic i edificatori del segle XVIII, quan la població va doblar-se i es varen construir, reconstruir o remodelar una gran quantitat de cases de pagès. Podríem tenir una informació molt escaient sobre la situació abans d’aquest gran salt qualitatiu.
Una mostra del salpàs i del seu afecte sobre la pedra, acompanyada d'una creu feta amb una fulla de palma, un altre motiu pasqual utilitzat com element de protecció..
Petita arqueologia del salpàs
El poder corrosiu de la sal es ben coneguda. Sabem que la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. Coneixem l’efecte de la sal sobre les pedres utilitzades com saleres als llocs de pastura estival.
En algunes de les cases que es feia el salpàs es possible comprovar els efectes de la benedicció de l’aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís.
Segons s’explica, persones que han fet un inventari del salpàs, algunes persones amb les es varem entrevistar durant la realització del treball, van comentar que havien demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s’observava al brancal de la porta de casa seva.
Forat deixat pel salpàs a una llinda del poble cerdà de Bolquera
Altres fonts expliquen que davant la marca que feia el salpàs, que corroïa la pedra i la fusta, abans de fer la cerimònia s’hi posava una mena de fusta per evitar el mal sobre la pedra. Hi havia qui no li agradava, més enllà de la devoció o credulitat sobre la protecció de la casa, que li posessin sal a la paret. I finalment, també hi hauria el cas, que algú de plantejaments anticlericals, creant-se situacions delicades i sonades amb persones que no els agradava que "cap capellà els empastifés la casa ".
Es pot intentar fer una recerca de mostres d’aquestes senyals de sal sobre els llindars de les cases. Generalment la sal es posava sobre el costat dret de la porta principal.
El camí del salpàs a Ripoll
Però més enllà d’assenyalar l’interès dels itineraris del salpàs com a font documental, el nostre interès és parar atenció al recorregut que feia el rector, durant els dies que durava el ritus, per passar per cadascuna de les pagès dels entorns de Ripoll.
Abans, però d’iniciar aquests periples, cal indicar que en el cas ripollès, més enllà de les explicacions de Salvador Vilarassa en el llibre La vida a pagès, cal mencionar que a la revista Scriptorium (Any VII. Núm. LXXV. Març de 1929), Tomàs Raguer en la “Secció folklòrica” va dedicar un article a “El salpàs a pagès”, tot descrivint, amb tres fotos de Joaquim Maynou, la cerimònia feta a can Romans:
"Els primers dies de la Setmana Santa els dos vicaris quiscun muntat en una mula i en companyia del mosso que la mena, que ja és l’amo d’ella, surten a fer el salpàs per les pagesies de la parròquia, que tenen dividida en quatre banades. Les rutes, ja establertes d’antic, solen ésser llargues puix la Parròquia és bastant extensa i en cada casa han d’estar-hi una estona.
Aquest antiquíssim costum té a pagès un bell encís i dintre la seva senzillesa revesteix major solemnitat que a la vila.
A les cases ja saben de consuetud poc més o menys, la hora que hi passaran i ho tenen tot apunt amb la deguda anticipació.
En un extrem de la taula de la sala hi paren unes tovalles blanquíssimes i damunt hi posen lo següent: un ramet de boix que a l’hora oportuna serveix de salpasser; una ampolla plena d’aigua o bé un canti; un plat ben curull de sal tenint al mig una candela, una espelma o tros de ciri; un plat o bé un cistellonet amb els ous que volen donar (de quatre a dotze segons les cases) i un plat buid amb una cullera. També es posen damunt la taula, en lloc visible, els butlletins d’haver complert la família el precepte pasqual.
Abans era freqüent de fer beneir bales d’escopeta per tirar-les contra les bruixes en dia de mal temps.
En arribar a la casa descavalca el capellà, el mosso estaca la mula i els dos pugen cap dalt a la sala. El mosso porta una cistella que posa damunt la taula fora les estovalles. Com es veu en el gravat, en surten fulles de palmó. Es beneït el dia de Rams i en donen a les cases que passen per a fer creus i plantar-les a les portes. A més encen la candela í fa d’escolà. El sacerdot es posa el roquet i l’estola; de primer beneeix la sal i seguidament l’aigua. Després tira un pols de sal dintre l’ampolla o canti de l’aigua.
Mentre el capellà acaba les oracions de la benedicció el mosso aplega els ous que fica a la seva cistella, agafa el plat buid, hi tira una o dos cullarades de sal i amb una mica d’aigua fa una pasta clara.
Aquesta casa és a can Romans. El mosso és el qui està al costat del capellà; els demés són gent de la casa.
Acabada la benedicció surten a fora portant el mosso el plat amb la sal mullada i el boix xopat d’aigua beneita. El capellà amb la mateixa cullera tira la sal a la porta principal i en dos o tres llocs més.
Propiament el salpàs acaba aquí, però en totes les cases demanen al capellà si vo1 fer el favor de beneir el bestiar, lo que fa sempre de bon grat i sense cap augment d’almoina. Amb el ramet de boix per salpasser beneeix el bestiar per corrals i corts, i des de l’era el que pastura a fora, resant l’oració ad hoc de Sant Antoni.
Acabat plega el llibre, es treu el roquet i estola, puja a cavall, i cap a una altra casa a fer lo mateix.
Al mosso amb l’animal se li dóna un jornal fixo i els ous són pel capellà.
La sal es dóna al bestiar i l’aigua sol servir per a espargir-la per les habitacions. També és costum de donar-ne un trauet a la mainada, que no els hi pot fer sinó bé.
La primera de les descripcions del salpàs ripollès el trobem en el Full Parroquial de Ripoll del 16 de març de 1913 (Pàg.: 4):
“Salpàs
Seguint la costum d’aquesta Parròquia se farà el Salpàs en la present setmana en la forma següent:
Avuy diumenge, a la tarda les bandades de Garona y de la Carola.
Demà dilluns, Vehinat dels Bruchs; y al matí la bandada de Rama y a la tarde la de la Serra del Boix.
I dimars, al matí les bandades de Vilardenó y de les Tarrades y a la tarde les del Batet i de les Torres.
Dissabte, després de la Missa de Glòria, se farà dintre la Vila, segons costum”.
Però la millor i més detallada descripció dels itineraris del salpàs per la cases dels entorns de Ripoll el podem trobar en el ja citat article de Tomàs Raguer “Cases del Camp de la Parròquia de Ripoll” (Scriptorium, maig, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre de 1925).
Primera pàgina de la sèrie d'articles de Tomàs Raguer sobre "Les cases de pagès de la parròquia de Ripoll" a Scriptorium, amig de 1925.
En aquest treball Raguer comença dient:
“Per al nostre objecte les seguirem tal com fan els capellans durant la Setmana Santa quan hi passen a donar el salpàs, valent-nos d’un itinerari compost a l’any 1909, que si bé ha sofert algunes modificacions, no tenen importància per al nostre cas. En ell s’incloeixen no solament lo que són veritables pagesies, sinó també les demés cases fora de la vila i els seus ravals”.
I comença una explicació i relació:
“Estan escrites segons l’orde com s’acostuma a fer el Salpàs.
Any 1916
I segueixen les següents
Notes del Salpàs
Acostumen sortir a dar el Salpàs el dilluns matí de la Setmana Santa dos srs. Vicaris amb cavalcadura i mosso, un per la 1ª ruta i l’altre per la 2ª. A la tarda del mateix dia, el que ha anat a la ruta 1ª va a la 3ª i el de la segona a la 4ª.
El dimarts matí el de la primera i tercera va a la 8ª ruta i plega per aquell dia. Sols amb escolà.
En el mateix dia, al matí, el de les rutes segona i quarta va a la 6ª i a la tarda a la 7ª.
Un altre sacerdot, al mateix matí, va a la ruta 5ª i la tarda, sens cavalgadura, amb escolans, va a la ruta 9ª.
Dimecres el que ha reposat el dimarts, va a la ruta 10ª que fa entre matí i tarda dinant al Puig dels Brucs”.
I les 10 rutes ripolleses son les següents:
- Ruta de Rama. Ruta 1ª dilluns al matí.
Cal Botxes -Cal Nap -Sant Roc -Comallevosa -L’Anglada -La Coma -Senarús -Oriola -Rama -Hostal de Rama -Casilla del peó -Molí de Rama -La Barricona -Mas d’En Bosch (esmorzar) -Hostal del Malpàs -Palou -Estamaríu.
- Ruta de la Serra del Boix. Ruta 2º dilluns al matí, a cavall
Can Buenos Aires —Cal Amoroset —Cal Marquet —Puigsalomó —Sant Bartomeu —L’Avellaneda —Al Guitart -Serra del Boix —Pont d’En Serra -Can Pens —Les Solses —Casanova d’En Serra —Casilla del tren —Pintors —Cal Bolant.
- Ruta de la Carola. Ruta 3ª, dilluns a la tarda, a peu.
Cal Boc —Cal Terrisser —Cal Violí —Can Tramontana —Caseta d’En Serrallonga —Al Trinxaire —Cal Viroia —Cal Cabrer —Caseta de Sadurní —La Carola —Can Xec —Can Pi —Colònia de can Noguera —Fàbrica idem. —Fàbrica de Rocafiguera -Taverna —Hostal de Sadurní —Colònia de Rocafiguera —Sadurní
- Ruta de Garona. Ruta 4ª a peu, dilluns a la tarda
Casal d’En Trinyà —Caseta d’En Jordana —Colomerot —Garona —Tres Plans —Cubell —Vilar —Caseta d’En Nerol.
- Ruta de Vilardenó. Ruta 5ª, a cavall, dimarts al matí.
Molí de l’Aliguer -Guilera -Terradelles -Vilardenó -Cal Rovelló -Castellot -Sant Quintí -Can Cristófol -Casa nova d’En Gordans -Caselles -Caseta d’En Pigrau -Can Franquesa -La Rodona -Can Deseures.
- Ruta de Les Terrades. Ruta 6ª, a cavall, dimarts al matí.
La Corba -Casilla del Roig -El Roig -Les Terrades -Isoles -El Solà -Can Guilla -La Marinyosa -Can Romans -Casilla -Castelladral.
- Ruta del Batet. Ruta 7ª, a cavall, dimarts a la tarda.
La Miranda —Hostal de l’aigua —Torre de l’Àngel —Can Quinze —Caganell i Forn —Dinamita —Cal Bach —El Guixer —El Batet –El Soler —Casanova de l’Adó —Els Molins —El Pardís -Cal Ninot.
- Ruta del Sant. Ruta 8ª, a peu, dimarts al matí.
Cal Moliner -Cal Què -El Sant -Sorribes -Colònia de Sorribes -Fàbrica id. -El Xacons.
- Ruta de les Torres. Ruta 9ª, a peu, dimarts a la tarda.
Gafallops —Can Gaspar —Cal Déu —Cal Roure —Engordans —Les Torres 1ª i 2ª —Can Codolera —Casa del davant —Fàbrica i colònia del Pla —Cal Terrisser —Caseta d’En Duran —Can Quimet —La Torre —Can Sacarrals.
- Ruta dels Brucs. Ruta 10ª, a cavall, dimecres matí i tarda.
Cal Buelo —Pla Tolosa -Mas Faura —Can Gay —Can Rampi —Planes del Corral —Casa nova del Puig —Hostalot de cal Govern —Cal Govern (2 cases) —Mir -Cal Blancot —Pena de Dalt —Puig (aqui es dina) -Pena de Baix -Cal Rogai —La Guingueta —Malets —Can Terrades —Parer —Pol —Subirats —Fornells.
Però dels itineraris del salpàs en tenim més noticia en les publicacions ripolleses. Explícitament en el Full Parroquial de Ripoll:
“Dilluns, dimarts i dimecres, a la tarda dels mateixos, es farà el Salpàs per la banada que va des de Comallayosa, Sant Roc i la de la Carola, fent-se el dimecres a can Noguera, Rocafiguera i Surribes” (2 d’abril de 1933. Pàg.: 6)
“Salpàs
Amb motiu d'anar-se a dir missa a la Capella de la Serra del Boix, dimarts al dematí, es farà el salpàs al Guitart, Serra, Pont d'en Serra, Can Pens, Solsas, Casanova, Casillà i Pintós” (24 de març de 1935. Pàg.: 3).
“Salpás: Se practicará durante esta semana bajo el siguiente orden:
Lunes: vecindarios de Bruchs, Carona y Carola. Martes, vecindarios de Rama y de Serra del Boix. Miércoles: vecindarios de San Quintín y Tarradas. Viernes: vecindario del Batet. En la parroquia de S. Bernabé de Tenas, se practicará el próximo Jueves” (11 d’abril de 1943. Pàg.: 3).
“Salpas: Se practicará durante esta semana bajo el itinerario siguiente:
Lunes, vecindarios de Garona, Sant Roc y Brucs; Martes, vecindarios de Rama y Terradas; Miércoles, vecindarios de Serra del Boix y de Sant Quintí; Jueves, vecindarios de Batet. En la Parroquia aneja de S. Bernabé de Tenas, el lunes de Semana Santa” (4 d’abril de 1954. Pàg.: 4)
La penúltima menció de celebració del salpàs en trobem en el Full Parroquial de Ripoll del 31 de març de 1963:
“El Salpas: La próxima semana empezará, Dios mediante, el «Salpás» en los días hábiles, y siguiendo las rutas de costumbre en esta Parroquia” (Pàg.: 4).
La darrera menció de celebració del salpàs en trobem en el Full Parroquial de Ripoll del 20 de març de 1966. No es varen celebrar més?:
“Salpas. La próxima semana empezará el Salpas en los días hábiles, siguiendo las rutas de costumbre en nuestra Parroquia” (Pàg.: 3).
En conclusió, amb els itineraris del salpàs estem davant un tipus de document que no ha estat pas massa emprat i que, malgrat que desconeixem moltes dades sobre el seu establiment, es poden extreure molta informació.
