.JPG)
Quan parlem dels tancats de pedra existents en les zones de pastura del Ripollès parlem molt sovint d’orris o pletes.
És el mateix? La denominació es correcta?
Segons els diccionaris un orri és un lloc on hom muny les ovelles i es fa el formatge (Veure Amades, "Vocabulari dels pastors" (Butlletí de Dialectología, volum XIX (1931), Barcelona, 1932), DIDAC. Diccionari de català i Gonçal Cutrina i Sorinas: Ovelles i pastors al Ripollès. Ripoll (1997). El Diccionari català-valencià-balear també relaciona els orris amb la producció de formatge. Diu “ferrada on es recull la llet en munyir (Camprodon)” o “ramat o escamot d’ovelles que es munyen per a la fabricació de de formatge (Andorra, Puigcerdà, Sant Joan de les Abadesses)”.
Hi ha però una darrera aportació: En el llibre de Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quilez i Salvador Vigo El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars (2011), es fa la següen definició d'orri: "Entre altres significats, a Cerdanya un orri és també un corral per a les ovelles, sense necessitat que se les hagi de munyir per fer formatge".
En canvi, una pleta es un lloc tancat on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya (Diccionari de la Llengua Catalana (DLC) i Cutrina, Ovelles). Amades, en el seu "Vocabulari", parla de "clos destinat a guardar-hi bestiar de llana, sobretot de nit i en temps calorosos, en què no és necessari de preservar el bestiar de la serena de la nit. A la muntanya solen ésser fetes amb parets construïdes amb poca cura i sovint mig enrunades. Ala terra plana, solen ésser fetes amb andàs mòbils, i s'instal·len gairebé sempre prop de les cases dels amos del ramat i damunt de camps de la seva propietat". L’Enciclopèdia catalana denomina plata a un clos, porció de terreny tancat generalment de paret, dins el qual pastura el bestiar. El Diccionari català-valencià-balear parla de pleta com “un lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya (Cerdanya, Ripollès, Gir., Guilleries, Bagà, Pobla de L., Plana de Vic, Vall d'Àneu, Pont de S., Senterada, Pobla de S., Tremp, Urgell)”. A El parlar de Cerdanya (2011) es defineix pleta, com criticament, com "llloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. Comque actualment hi ha a Cerdanya un bon nombre de grups de cases que es denominen pletes, hi ha qui es pensa que són urbanitzacions".
Com es pot veure sembla que la millor accepció seria la de pleta, encara que les construccions de que estem parlant tenen una utilitat com a lloc on guardar o tancar els animals durant la nit o davant perills, no com a lloc “dins del qual pastura el bestiar”. La pleta seria “un lloc tancat on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya”.
Hi ha altres paraules utlitzades en el mon ramader i agrícola que podrien tenir una relació amb el nostre tema. Una borda és un tipus de cabana o quadra utlitzada al Pirineu lleidetà, encara que també podem trobar aquesta denominació a documents ripollesos.Amades en el seu "Vocabulari dels pastors" diu que una borda és una "construcció molt senzilla i rústica, destinada a guardar l'herba seca en la muntanya, per a alimentar el bestiar durant l'hivernada en què la pastura és difícil (Sant Julià de Lòria)".
Si fem una recopilació de la denominació de pleta en certes recopilacions de vocabulari ramader podem trobar aquestes definicions de la paraula: "Lloc tancat on hom recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya (DLC) (Cutrina, Ovelles). Tancat que es fa amb andars, quan les ovelles són en les masies i per no fer fred encara no dormen al corral sinó a defora, per a femar un cros de torra. També fan pletes per a tancar-hi ovelles el dia de la tria i en algunes fires com a l’Hostal del Vilar (Vilarrasa, p. 27-43-50-62)". I Vilarrasa defineix la paraula pleta de muntanya: "En les muntanyes la pleta sol ésser feta de pedres o paredotes mig aterradas (p. 27)".
En tot cas, malgrat que aquesta anàlisi ens deixa clara la denominació, podem trobar que es denomina orris a cabanes i pletes a construccions de fusta per guardar herba. També un orri es l’”hórreo” castellà i d’aquí vé la etimologia, del llatí “horreu”. En tot cas, hem aclarit una mica més la qüestió.
.JPG)
I com he dit que el que cerquem és la denominació correcta i exacte dels tancats de pedra existents en moltes de les grans zones de pastura del Ripollès, cal dir que les pletes, aquest sembla ser el nom correcte, encara que orri tampoc sembla erroni, si fem costat a la def´nició cerdana..
El que cal dir sobre la definició és que al Ripollès les pletes o orris no estan fetes sols amb andans o andanes,que son de fusta, pi i boix. En els tractes d'herbes que Salvador Vilarrasa transcriu en el seu llibre (La vida dels pastors, Ripoll, 1934) parla de pletes fetes amb andàs. Però les pletes més freqüents i característiques, especialment a l'alta muntanya, de les que estem parlant, son estructures fetes amb filades de pedra, de paret, i que en alguns casos no estan enrunades, encara que el mal temps de les altures ripolleses, fa malbé qualsevol construcció que no es cuidi.
Per aclarir o complicar més la recerca cal dir que al Ripollès hi ha bastants topònims que remeten als orris. Hi ha l'Orri, un veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), de poblament disseminat, a l'esquerra del Segadell, prop del límit amb el terme de Ribes de Freser. Hi ha també la coma i el torrent de l'Orri, al municipi de Setcases, que es forma entre les vessants de la serralada de Pastuira i el Gra de Fajol. En el seu punt més alt es forma el coll de la Coma de l'Orri, entre els municipis de Queralbs i Setcases. Finalment hi ha el coll i torrent de les Fonts de l'Orri, a Vallfogona. En els entorns geogràfics el nom també prolifera molt.
Al Ripollès hi ha també topònims que remeten a les pletes, encara que en menor quantitat que els orris. Hi ha el Tossal de la Pleta Roja, un cim (2.067 m alt) de la serra de la serra de Montgrony, separa la vall de Ribes (Toses) de la de Lillet (Castellar de n'Hug), entre els colls de la Creueta i de Castellar. En llocs propers a la comarca hi ha la Pleta Roja, a Castellar de n'Hug (Berguedà), i també el bosc de la Pleta, a Alp (Baixa Cerdanya).
L’accepció d’orri, en el Ripollès sembla molt més estesa toponicament i hom diria que orri, en el nostre cas, remet als espais construïts de pedra de que estem parlant.
Que cal fer, doncs? Orri o pleta? Pleta, encara que orri no sembla una errada.
Vista quasi cenital de la pleta o orri de la Jaça Roja, en el camí dels enginyers, de Núria a Coma de Vaca.
.JPG)
