D'entre els elements interessants del pla d'Anyella hi ha un seguit de cabanes, d'entre les que destaca significativament la cabana doble del Clot de la Fou.
La cabana està situada en el punt més baix del Pla d'Anyella, en la clotada, en el punt d'aigubarreig del torrent del pla de Rus i del barranc del Pedró, protegida per l'est per una petita elevació rocosa.
Es situada a 42º18'36.4"N 001º58'44.2"E i és a una alçada de 1.712 m alt.
Aquesta cabana fou retratada per Salvador Vilarrasa el 17 i 18 de juliol de 1923, en el curs d'una visita d'estudi que va fer-hi amb altres dos membres del nomenat Grup de Folkloristes de Ripoll (Tomàs Raguer i Josep Ribot). El dibuixant Josep Ribot va fer també alguns apunts que tenen molt d'interès.
La ressenya de la estada del Grup de Folkloristes de Ripoll i del que varen veure i aprendre es pot consultar a Scriptorium, una revista mensual ripollesa (Any II. Num XV. Març de 1924. Pàgs.: 6-12) i en el llibre de Salvador Vilarrasa La vida dels Pastors (Ripoll, 1934 i 1981. Pàgs.: 29-40).
La cabana o barraca del Clot de la Fou, de fet, està formada per dues barraques independents, una de planta rodona i l'altra de planta quasi rectangular, amb una part ovalada. Salvador Vilarrasa diu: ",,,pròpiament són dues, una al costat de l'altra i amb portal independent".
La barraca de planta circular té, com hem dit, la data gravada toscament a la llinda, com era constum, encara que ara resulta difícil apreciar-ho i cal una mirada atenta. Les referències escrites, el testimoni de 1923, sempre esmenta aquesta data de 1868. Salvador Vilarrasa diu: "La vella fou construïda l'any 1868".
Observant atentament les dues cabanes, cal preguntar-se quina és la més antiga de les dues. La circular és datada a la llinda l'any 1868, però una reflesió atenta i una mirada escrutadora, especialment des de dalt, fa pensar que la cabana rectangular, possiblement fou construïda abans, ja que s'aprofita d'una paret rocosa.
No sé si hi ha a Catalunya alguna cabana que ostenti una data tant reculada, però en tot cas estem davant una de les cabanes de pastor més antiga del país.
La barraca de planta rectangular (amb una costat ovoidal en el costat oposat a la porta, que aprofita pedra viva) té unes dimensions de 2,65 x 2,65 m amb una altura interior d'1,75 m. L'altura de la porta és d'1 m, amb un amplada de 53 cm (exterior) i 42 cm (interior).
El diàmetre interior de la cabana rodona és de 2,9 m amb una
altura de 1,88 m. L'altura de la porta és d'1,19 m i l'amplada de la porta és
de 48 cm (exterior) i 41 cm (interior).
Altres elements importants en la cabana doble cal pla d'Anyella és que la barraca circular té tres armaris (forats a la paret que servien per guardar objectes varis) i en
la rectangular, només n'hi ha un. Val dir que la cabana circular té un pedrís a tot l'entorn.
La cabana circular tenia dintre un espai per fer-hi foc. Salvador Vilarrasa esmenta aquest espai del foc: "Entrem a la barraca, ens assentem davant el foc...) i més endavant afegeix: "Tot això, com se suposa, dins la barraca, asseguts davant el foc".
Malgrat les reduïdes dimensions de els dues cabanes, el juliol de 1923 hi dormiren sis persones (tres pastors, la mestressa, Josep Ribot i Salvador Vilarrasa; el majoral dormia al costat del ramat, en el burro). Explica Vilarrasa: "Per tal que nosaltres poguéssim estar millor, havent-hi dues barraques, els pastors, excepte un, se'n van a l'altra [la rectangular] i ens arreglen un jas amb pells i cobrtes, tancant la porta amb una capa que posen davant per privar l'entrada d'aire, deixen el foc encès per mor que no tinguem fred i Déu ens dó dona nit".
Les fotos fetes per Salvador Vilarrasa de la cabana del Clot de la Fou dels Pla d'Anyella foren tres. En el reportatge d'Scriptorium sols hi ha quatre fotografies, dues de la cabana. Josep Ribot va fer una dibuix de la planta de la barraca rodona del pla d'Anyella.
Us les ofereixo les tres fotos de la cabana del Clot de la Fou del Pla d'Anyella del juliol de 1923 fetes per Salvador Vilarrasa.
Les dues primeres fotos que us ofereixo han estat reproduïdes abastament i arreu, moltes vegades sense esmentar la seva procedència, autoria i datació. La mestressa (Joan Canal, de Sant Esteve de Vallespirans, pastor que cuidava de la barraca i dels altres pastors, davant la cabana del Clot de la Fou del pla d'Anyella. Cal també veure com un pedrís per assentar-se rodejava la cabana. Foto Salvador Vilarrasa (ACRI). 17 de juliol de 1923. La foto va aparèix a Scriptorium (març de 1923) i al llibre La vida dels Pastors (1934 i 1981).
Les dues primeres fotos que us ofereixo han estat reproduïdes abastament i arreu, moltes vegades sense esmentar la seva procedència, autoria i datació. La mestressa (Joan Canal, de Sant Esteve de Vallespirans, pastor que cuidava de la barraca i dels altres pastors, davant la cabana del Clot de la Fou del pla d'Anyella. Cal també veure com un pedrís per assentar-se rodejava la cabana. Foto Salvador Vilarrasa (ACRI). 17 de juliol de 1923. La foto va aparèix a Scriptorium (març de 1923) i al llibre La vida dels Pastors (1934 i 1981).
Aquesta foto també ha estat molt reproduïda sense esmentar la seva procedència, autoria i datació. Pastors esmorzant al peu de la Barraca del Clot de la Fou del pla d'Anyella. Son Pere Casals, majoral i de Molinou de Campdevànol; Lluís Camprubí, pastor de la dreta de Les Planes de Matamala; Jaume Fornell, majoral de la tarda, pastor de Les Planes de Sant Jaume de Frontanyà; i Joan Puig, pastor d'una casa del Marlès. El situat més a l'esquerra es Pere Casals. Foto Salvador Vilarrasa (ACRI). 18 de juliol de 1923. La foto va aparèix a Scriptorium (març de 1923) i al llibre La vida dels Pastors (1934 i 1981).
Aquesta foto no ha estat quasi mai publicada. Es veu als pastors davant la cabana del Clot de la Fou del pla d'Anyella. El senyor amb gorra és Salvador Vilarrasa i a un costat de la barraca es veu el burro on dormia el majoral. Foto Salvador Vilarrasa feta segurament per Josep Ribot (ACRI). 18 de juliol de 1923.
També tenen molt d'interès en relació a la cabana del pla d'Anyella tres dibuixos de Josep Ribot, fets en aquells dos dies d'estada. No han estat excessivament divulgats.
En el primer del dibuixos es mostra a la mestressa al costat de la llar de foc de la cabana rodona del Pla d'Anyella. Cal prestar atenció al pedrís on esta sentat. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
En aquest dibuix es mosta l'interessant sistema, la cabra, per a sostenir l'olla sobre el foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
En aquest dibuix es mostra la planta de la barraca rodona del Clot de la Fou, al Pla d'Anyella, amb indicacions precises sobre la ubicació del armaris i de la llar de foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
Sobre el nom de la cabana
Hi ha una qüestió que no ha estat tractada fins ara amb atenció. La denominació de cabana del Clot de la Fou.També tenen molt d'interès en relació a la cabana del pla d'Anyella tres dibuixos de Josep Ribot, fets en aquells dos dies d'estada. No han estat excessivament divulgats.
En el primer del dibuixos es mostra a la mestressa al costat de la llar de foc de la cabana rodona del Pla d'Anyella. Cal prestar atenció al pedrís on esta sentat. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
En aquest dibuix es mosta l'interessant sistema, la cabra, per a sostenir l'olla sobre el foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
En aquest dibuix es mostra la planta de la barraca rodona del Clot de la Fou, al Pla d'Anyella, amb indicacions precises sobre la ubicació del armaris i de la llar de foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.
Sobre el nom de la cabana
Segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll , el terme fou és: "Barranc estret; coll de muntanyes, pas entre dos penyalars; cast. garganta. ... Etim.: del llatí fōce, contracció de fauce, ‘gola’. Aquesta darrera definició etimològica, gola, és la que cal tenir molt present: "Obertura i passatge d'entrada".
Quan el torrent del pla de Rus i el del barranc del Pedró s'ajunten darrera el turonet que hi ha darrera la cabana doble de la que estem parlant, rep uns quants afluents (torrent de la Creueta i dels Clots) i s'engola profundament, s'agarganta, formant un profund barranc.
Però cal veure en la cartografia de la zona que la denominació de Clot de la Fou no apareix fins quasi al final, en el desaigua amb el riu Rigard. La cabana, però, pren la denominació d'un espai geogràfic que és bastant lluny. No sembla pas que això tingui sentit.
Ara bé, en el relat del folkloristes ripollesos de 1923 hi ha un moment que posa llum al tema: [la mestressa Joan Canal] "Ens acompanyà a veure un forat, espècie de forat de Sant hou en miniatura, no gaire lluny de la barraca, on tiren les ovelles que moren de malaltia encomanadissa".
Aquí tenim la gola del topònim, la fou.
Ara, però, cal averiguar on és aquesta fou?