Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dimecres, 4 d’agost del 2010

Valor i utilitat de l’arquitectura i enginyeria popular

El termes d’arquitectura i enginyeria popular o nativa s’apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten característiques tipològiques comuns en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, per això l’arquitectura i enginyeria popular tenen una alt interès tant per l’anàlisi històric, sociològic o tècnic.

Les construccions i edificis de l’arquitectura i l’enginyeria popular son molt funcionals, i sempre s’adeqüen a la seva finalitat i als materials disponibles a cada lloc.

Una de les característiques de l’arquitectura i enginyeria popular és que tenen una gran economia de mitjans, de volum i obra, ja que sempre es cerca l’estalvi de treball i materials, el que comporta que son sempre materials locals o pròxims i s’apliquen tècniques senzilles amb origen a èpoques anteriors i a una retransmissió mitjançant la tradició oral i la pràctica de pares a fills.

Cal dir que l’arquitectura i l’enginyeria popular suposen una part molt considerable de l’activitat constructiva. Es diu que l’arquitectura “sense arquitectes” representa el 90% dels espais on la humanitat viu i treballa.

Utilitat d’aquest treball
La moderna arqueologia ha descobert el gran interès que tenen en el context històric les investigacions, no sols dels gran monuments, sinó dels elements, sovint petits, que els acompanyen.

La historiografia de la arquitectura han presentat la construcció d’habitats tradicionals com un element amb un alt significat.

És el que opina l’arquitecte e historiador de la arquitectura moderna Bruno Zevi que diu en el llibre Arquitectura in nuce. Una definición de arquitectura (Madrid, 1969) que diu que en els treballs sobre l’arquitectura i enginyeria «menor» s’han descobert elements que tenen vàlua artística i tècnica. Estem en tots aquest casos davant un problema de mètode, sols es tracta de legitimar-los dins de la ciència i la història arquitectònica o de l’enginyeria.

Cal recordar, que no estem davant, moltes vegades, grans obres. En aquest sentit cal constatar l’admirable observació de Leonardo da Vinci (1452- [1519): «Les estances, o els habitatges petits, estan plens d’ingeni, no així les grans».

Aquestes construccions arquitectòniques i d’enginyeria humil, oblidada pels tractadistes de l’art i de la tècnica arquitectònica i l’enginyeria, no és per això menys important i, moltes vegades, de gran interès constructiu i de marcat enginy.

Com exemples cal indicar la falsa cúpula de les barraques de pedra en sec, de tradició molt antiga, o les voltes ben compactades de les cabanes, o l'harmonia d'un marge, o tantes altres solucions sòlides i útils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada