Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dimecres, 4 d’agost de 2010

Categorització de l’arquitectura i enginyeria popular

Els tractadistes (per exemple, Amos Rapoport, en el seu llibre House Form and Culture (1969), del que existeix una edició en castellà: Vivienda y cultura (Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972), estableix tres categories per a l’arquitectura i l’enginyeria: la culta, la primitiva i la nativa.

Dins d’aquesta darrera categoria estableix una divisió entre arquitectura nativa preindustrial y post industrial.

Malgrat el caràcter arbitrari que té tota divisió i la permeabilitat de les frontera entre les categories assenyalades, suposa un intent d’establir uns calaixos mentals son encabir les diferents manifestacions de l’arquitectura i l’enginyeria popular.

La categoria d’arquitectura primitiva és fàcil de delimitar ja que s’associa a l’arquitectura de les societats definides com primitives, les de les societat primitives actuals o les de les cultures més antigues històriques a partir del neolític, especialment a Orient Mitjà. També serien cultures primitives les d’algunes zones d’Europa, amb una civilització extingida.

L’arquitectura i l’enginyeria popular, que seria l’equivalent a la categoria nativa preindustrial, pressuposa i es complementaria a la culta, ja que les dues evolucionaren a partir de l’etapa primitiva. Per un altre costat l’arquitectura i enginyeria popular reflexa els models de la culta, ja que las classes populars recullen el comportament i els estils de les classes dominants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada