Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dilluns, 1 de març de 2010

Arbres monumentals del Ripollès: Dos arbres desapareguts, el Faig de les Tombes (Llaés) i l'avet de Fabert (Molló)

Avui farem esment a dos arbres monumentals perduts: El faig General o de la Tomba, al pla de Marenyol, i l’avet monumental de Fabert.

El faig de la Tomba, al pla de Marenyol
Ripoll compta, a l’antic municipi de Llaès i de la parròquia de Ripoll, d’un bosc comunal de gran valor botànic, la fageda de Bonbac o del Barretó.

Estem davant un bosc que té un nivell comparable amb les més famoses fagedes de la Grevolosa (Osona) o d'en Jordà (Garrotxa).

“Dotzenes d’exemplars monumentals, d’un perímetre superior als 4 m. i amb alcàries per damunt dels 30 m., arrelen als faldars del Puig de Sant Jaume, formant la ben dita Fageda de Bonbac” explica Ramon Vinyeta en el seu llibre Els arbres monumentals de Catalunya (1985).

________
Imatges: A l’obra de Ramon Vinyeta de 1985 apareixen aquestes dues fotos del Faig de la Tomba, abans de desaparèixer. Estem, sense cap dubte, davant un faig monumental.

D’entre aquests faigs centenaris hi havia un exemplar especialment important i significatiu, el Faig General de la Tomba o del Forat de la Tomba.

Cèsar August Torras diu, tot parlant del pont del Ferrers, que «a la part nord de la vall se redreça la serra en qual cim s’hi estén el pla de Marinyol i en la que en el punt nomenat Les Tombes s’hi troben les baumes dels Ferrers, lloc cèlebre en els fets del Trabucaires. En lloc visible de la pròpia serra’s destaca’l gegantesc arbre llegendari conegut per Faig General» .

Totes les indicacions escrites sobre la cavitat espeològica del Forat de la Tomba, on s’han trobat restes neolítiques, esmenten un punt de referència per trobar aquesta cova. Salvador Vilaseca Anguera i Enric Fossas, en el seu article “El Forat de les Tombes, cueva sepulcral de Santa María de Besora, provincia de Barcelona”, publicat a Empúries (Any: 1942 Núm.: 4), parlen d’«una secular haya (el faig de les Tombes) situada cerca de la cavidad». Els espeòlegs Borras, Miñarro i Talavera, en el seu Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 5: L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà) diuen que el Forat de les Tombes «és fàcilment localitzable, doncs s’obre a poca distància de l’arbre nomenat Faig de les Tombes, molt visible des de lluny». Aquest faig llegendari és el Faig General mencionat per Torras.

Malgrat totes aquestes referències, avui es impossible trobar el Forat de la Tomba seguint aquestes indicacions ja que el Faig de la Tomba es aterrat.

Ramon Vinyeta esmenta la fi d’aquest arbre monumental: “També hem de dir que fins que va ser aterrat pel pes de la neu, l’any 1982, al capdamunt [millor dit al capdevall, al final del pla de Marenyol] de la fageda hi havia el faig més corpulent d’entre els que tenim catalogats. El faig no existeix, però les adjuntes fotografies donen testimoni de la seva grandiositat, palesant la gruixudària del tronc de més de 5 m. de perímetre”.

L’avet de Fabert
Amb l’avet de Fabert estem davant el cas d’una desaparició que també cal judicar com una greu pèrdua.

Diu Cèsar August Torras d’aquest arbre que era situat a Fabert: “Un gran abet d’extensa brancasa, frondós y negre, s’aixeca en mig d’un deliciós prat, al que hi dòna ombra, envoltat a la vegada d’altres varietats d’arbres. Es l’arbre patriarcal y el lloc designat per a les festes y reunions del veïnat”.

Cal dir que malauradament, segons testimoni recollit de veïns del lloc, aquest arbre monumental i simbòlic fou comprat i tallat abans de la guerra civil per Magret de Camprodón.

Dos arbres monumentals, que cal tenir en la memòria, malgrat la seva sort dispar.
______
Imatge: Una sèrie d’avets a Fabert, en el mateix indret de l’avet malahuradament tallat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada