Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dilluns, 15 de març de 2010

Camins ramaders del Ripollès / 5: Carrerada de l'Empordà o de Marina / 1

Si històricament el camí ramader del Lluçanès, que sortia del Penedès i Conca de Barberà era la més important de les creuaven i és dirigien al Ripollès, no cal negligir el pes i valor de l’anomenada carrerada de l'Empordà o de Marina.

Aquesta important via de comunicació especialitzada en el trasllat de la ramaderia des de l’Empordà fins el Ripollès, tenia, però dos brancals segons la procedència o destí dels ramats: la del Gironès, Baix Empordà i La Selva per la vall de Bac, i la de l'Alt Empordà per l’alta Garrotxa.
______
Imatge: Camí ramader de l'Empordà o de Marina.

La branca nord d’aquesta carrerada té la curiositat de tenir un recorregut que passa, en un petit tram, per territori avui francès, essent una mostra més del trencament vital que va suposar el tractat del Pirineus, que deixava fets tant importants com el ramader, sense un reconeixement.

Carrerada de l’Empordà, per la vall de Bac o de baix
Segons el llibre Queralbs (1985), en un article titulat “Pastors de Queralbs”, els autors (Ton Abel, Bartomeu Bonada, Pere Bonada, Vicenç Coma, Miquel Riu, Isidre Martí, Josep Torner i Marcel·lí Torner), ens expliquen fil per randa el camí des dels comunals ribatans fins la comarca del GHironès:

“Es pujava pel Serradal de la Plana i la Canya o per Vilardell, Puig Cornadó, Plans de Pardines i Collada Verda, on dormien la primera nit.

Després anaven cap al Coll de Pal, muntanya de Fogonella, Palanca de Can «Beia», (si el riu baixava gros, es passava pel Pont de la Rocassa), Crexenturri, Coll del Sitjar (on, algunes vegades, s'hi dormia; d'altres, arribaven fins a l'Apaiador). Continuaven cap a la «Ca Noba», fins a la plaça de la Vall del Bac, i hi dormien a l'hostal. Estem ja a la vall de Bac i per tant comarca de la Garrotxa

Sols per curiositat, continuo indicant el camí: "D'aquí, agafaven la pujada de Sant Isidre cap al Marsé i la serra de can Mal Casat, on dormien; alguna vegada, arribaven a la Ribera de can Grill, a Castellfollit. Després, pel la Lairetera de Sant Jaume de Llierca anaven cap a Argelaguer fins a can Caules, prop de Besalú, i cap a Crespià, per a dormit sobre Serinyà. D'aquí continuaven cap a Ordis, i s'anaven distribuint pels diferents pobles on tenien comprades les pastures. L'altre camí anava de Besalú cap a Crespià, Vilert, Esponellà, Llés, Hostal Sec, Vilademurs, Vilamarí fins arribar a Medinyà”.

Avui, part d’aquest trajecte, en la zona ripollesa, degut a la reforestació que es va fer a les vessants del Puig Cerverís, és molt transformat, però la menció dels llocs per on passava la traça ens orienta molt clarament. A altres llocs la proliferació de bosc esta desnaturalitzant els espais.

He trobat una segona menció d'aquesta camí, des de Pardines:

- Queralbs- Collada Verda.

Es pujava pel Serradal de la Plana, i la Canya (o per Vinardell, Puig Cornadó i Plans de Pardines) fins a la Collada Verda.
-Collada Verda - Coll del Sitjar o l’Apaiador
Cap al Coll de Pal, muntanya de Fogonelles, Palanca de Can “Beia” (si el riu baixava gros, es passava pel Pont de la Rocassa), Crexenturri, Coll del Sitjar (a vegades seguien fins a l’Apaiador)
-Coll del Sitjar - Hostal de la Vall del Bac
Per la Serra de Malforat i “Ca Noba” fins a la plaça de la Vall del Bac (i dormien a l’hostal).
Des de l’Hostal del Bac, en lloc d’anar a trobar la carretera de Sant Jaume de Llierca, tenim referències de pastors que baixaven per Toralles, Puig Gavarrós, Palomeres, Plansesolles i Tortellà fins a Besalú.

Des de Besalú, un altre branc seguia per Dosquers, Crespià, Puig de les Forques, Pols, Borrassà, Vilamalla i Fortià fins a Castelló d'Empúries.

I afegeix una nota:

Nota 3: Amb un major nivell de detall, tinc referències que a coll de Maianell i el pla del Ral hi anaven a parar camins provinents de Coma de Vaca, Pardines, Serrat i Vilallonga. Del pla de la Ral seguia el camí cap a Collada Verda, plans de Pòrtoles, coll de Pal, Gran Jaça, font del Botei, pla de Fogonella, pla d’en Plata, pont de can Beia i travessar el riu Ter…

I aquest informant ens deixa una nova dada:

El camí que hem descrit anteriorment és el que molts ramaders anomenen el camí de les ovelles.

El camí ramader de l'Empordà des del coll del Pal fins el gual de can Beia
En un curt espai de territori hi ha tres colls molt importants dins dels món ramader del Ripollès. Es tracta del coll de Meianell (1.930 m alt), la Collada Verda ((1.610 m alt) i el coll del Pal. Estem entre els municipis de Vilallonga de Ter, Ogassa i Pardines.

El coll de Meianell assegura la comunicació entre la vall de la Fontlletera, coll de Tres Pics, Balandrau i Cerverís amb la zona de Pardines.

La Collada Verda, sota el Pedra dels Tres Bisbats, era un important nus comunicatiu entre les valls del Ter i del Freser, i important lloc de returada en el camí ramader. Encara avui la fesomia del lloc corprèn i ens deixa reviure una gran zona de pastura, amb cabanes (Barraca d’en Piquer), gran planes (Plans de Pòrtoles i pla de l’Estevet) i font (font de la Baga).

Al coll del Pal (1.779 m alt) s'inicia un tram del recorregut de l’antic camí ramader de l'Empordà que porta, baixant sense aturador, fins a la carretera de Camprodon, al lloc de Can Beia, entre la colònia Estevenell i La Ral, tot passant per un lloc emblemàtic el Pla d’en Plata. És un tram del camí ramader que té encara avui una suma d'elements que el converteixen en un exemple molt clar, per ensenyar un camí ramader.

Saltat el coll de Pal des de la Collada Verda dos important lloc pastorils: els plans de les Pasteres i la Gran Jaça. Aquest darrer un toponímic prou clar i denotatiu.

Des del coll del Pal fins el Pla de Can Plata seguirem les senyals del PR C-189.

Tot baixant anirem passant importants jaces, fonts i podrem admirar la façana de la muntanya, plena d'elements emblemàtics. La primera de les fonts és a uns 1.715 m alt. És la font de la Teula, un abeurador del pla de les Pasteres.

Entrem en la zona de la Gran Jaça. Deixem a la dreta, el refugi Montserrat (1.620 m alt) i continuem pel camí ramader, amb un seguit d’espais, jaces i fonts: Camps de Can Pubill, Camp de l'Arç, camp de l'Om, Ras de Fogonella, Pla Gros de Fogonella, Pla del Vedell, Pla Petit, font Gutinell, font del Boix, font vella i Pla Gran de cal Noi, que deixem a l’esquerra, ja que aquí el camí devalla cap Pla de can Plata (1.365 m alt).
______
Imatge: Mostra d'una de les senyals de partició de les zones de pastura de la serra Cavallera.

Tota la muntanya del sector oriental de al serra Cavallera té denominacions que assenyalen la propietat de cases concretes: Muntanya de Cabàlies, de Can Picola, de Fogonella i de cal Noi. Molt d'aquests noms fan referència a grans cases situades al peu de la muntanya, però en altres casos, el de Cabàlies, a Surroca de Baix, per exemple, expliciten propietats de pastura. És important constatar la pervivència d'aquests noms zonals a la serra Cavallera.

Tot fent el camí ramader des del coll del Pal fins Pla de can Plata podem veure en el costat sud del sector oriental de la Serra Cavallera els diferents cingles que presideixen la zona: Cingle Blanc, Cingles Vermells, Cingle Gros i Cingle Petit de can Noi.

Des de coll del Pal fins a Pla de can Plata hi ha una 5 quilòmetres i un desnivell de 415 metres.
_____
Imatge: dues vistes del Pla de can Plata, des de la carena del sector oriental de la Serra Cavallera i amb una vista de la bassa.


El Pla de can Plata (1.365 m alt) és un important nus de comunicacions, per on passa la comunicació entre Surroca i Cavallera. El pla es presidit per una gran bassa, que a l'estiu és ple de nenúfars, i una cridanera estació de telecomunicacions. La vista sobre les valls d’Ogassa i Surroca i Cavallera és molt espectacular.

Des del Pla de can Plata farem ara una baixada forta, des del 1.365 fins a 894 m alt, 470 metres de desnivell, fins arribar a can Beia.

El camí ramader passa per successius espais: collada de la Jaça, de Burgarés, i indrets com les Tres Mates, la Llosarda, la collada Fosca, Llis de la Socarrada, pel peu del Turó dels Pelats (1.331 m alt), pla de Ginebre i la costa dels Pelats, Jaça d’en Coll; amb toponímia propera molt relacionada amb el món ramader com Pla de les Eugues, Serrat de les Vaques i la Jaceta; fins arribar al gual de can Beia (894 m alt), al peu de la carretera de Camprodon. Noms tots ells, plens de caràcter.
_______
Imatge: Gual en el riu Ter, del camí ramader del coll del Pal, a Can Beia.

A can Beia, un cop travessada la carretera de Camprodon, hi ha el gual que permet al camí ramader de Marina travessar el cabalós riu Ter, permeten arribar fàcilment fins el Sitjar i baixar per la vall de Bac cap l'Empordà.

Can Beia, avui una casa gens grandieloquent, tenia una gran importància com a hostal, situat estratègicament  a la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon i en el punt d'encreuament del camí ramader. Al peus de la casa hi ha un gual, una part del riu poc profunda per on es pot passar caminant fàcilment, sense necessitat de cap pont. El gual de can Beia és aigües avall de les Rocasses, a les portes de Camprodon.

Cal dir que el camí entre Pla de can Plata i can Beia té trams molt típics de camí ramader, amb un recorregut pedregós i per carena, la costa dels Pelats, ple d'interès.

Cal assenyalar que avui el camí des de Pla de can Plata fins a can Beia es assenyalat amb marques grogues, com un camí d'Itinerannia.

Des del Pla de can Plata fins a can Beia hi ha 4,2 quilòmetres. En total, des de coll del Pal fins a Can Beia hi ha uns 8 quilòmetres, i un desnivell de 875 metres.

Molt segurament estem davant el segon camí ramader més important del Ripollès, després del camí ramader del Lluçanès.
_____
Imatge: Lloc del Serrat, al terme municipal de Queralbs.

La zona ramadera del Taga de Pardines
Hi ha dos importants zones ramaderes que cal detallar amb cura. Una és la de la zona del Taga de Pardines


El Serrat, lloc ramader
Cal tenir molt present que El llogaret del Serrat, del municipi de Queralbs, ha estat una zona de rgan nomenada ramadera ripollesa.


El poble de Serrat està situat a una alçada de 1.300 metres sobre el nivell del mar i a uns 4,5 Km de distància de Queralbs, municipi del que depèn administrativament.

L’església parroquial, dedicada a Sant Sadurní patró de Tolosa del Llenguadoc, es troba al veïnat de Fustanyà, a un quilòmetre i mig del poble, pel camí vell. Aquesta església està documentada des de l’any 839. El campanar és posterior i probablement fou construït el segle XVI. Dins el poble del Serrat, a Can Tubau hi ha una esglesiola romànica del segle XII, dedicada a la Mare de Déu del Remei.
_____
Imatge: Església de Fustanya, construïda, segons la llegenda per les encantades de la cova de Rialb, visible des del lloc.

La llegenda diu que l’església de Fustanyà va ser feta amb l'ajuda de les encantades de la cova de Rialb, visibles des del lloc: "Des de molt petit que sento contar a la gent del poble que l’església de Fustanyà fou construïda de la següent manera: Al veure els fonaments, les encantades de les coves de Rial, cregudes que volien edificar-hi un bell palau, en quedaren molt meravelladesi resolgueren portar-hi elles la pedra i per això de dies picaven les pedres dins les coves i a la nit, quan ningú les veia, totes contentes, es posaven cada una, una pedra al cim del cap, i tot filant la anaven a portar a Fustanyà i així a l’endemà, els paletes ja hi trobaven les pedres suficients per el jornal quotidià. D’aquesta manera anà continuant fins que varen adonar-se que hi volien fer el campanar, i com que el so de les campanes les espanta, totes contristades, plegaren en sec de portar-hi pedra. Per això si hi aneu, veureu encara les parets de l’Església fetes de pedra picada calzinal blanca i les de campanar les veureu de pedra pissarrosa i sense picar, com les de les cases de Serrat".

La població del Serrat des de el segle XVI fins la segona meitat del segle XX, havia estat amb alts i baixos al voltant dels 150 habitants. L’any 2000 únicament hi vivien 5 persones. Darrerament ha augmentat degut a alguns empadronaments de persones que hi tenen una segona residència.

Cal tenir present que la divisió dels comunals de Queralbs entre Tosa i Siat, té en la Baga de Siat, a la zona del Serrat, un correlatiu molt clar. Altre toponimia de la zona del Serrat es clarament ramadera: Collet de la Regalíssia, els Collets, l’Atalaiador, Pla dels Anyells, els Emprius, Font de la Canya, Font Freda, Pla de les Basses de Baix i Pla de la Bassa.

El camí ramader de l’Empordà, des de Queralbs, seguia una traça a cavall entre la zona boscosa i els prats subalpins. Donada l’amplada del terreny herbat, es podia deixar molt clarament que el ramat anés menjant.

La toponimia del lloc, ja en la vessant de Pardines, continua no deixant cap dubte: collet de Bo, la Font Gran, les Passeres, Passoles, pla de Batibaumes, costa del Puigcerverís, pla de la Caritat, pla de les Aranyes, les Costes, coll i collada de Meianell, pla d’en Rol, Costa de Puigcerverís, així com l’existència de diferents cabanes o construccions: cabanes de La Mosquetosa, la Cabana Blanca, cabana d’en Vinyes,... .
______

Imatge: Gran casa d'El Sitjar, una lloc important en el camí ramader de l'Empordà per la vall de Bac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada