Camins ramaders del Ripollès/ 3: La gran carrerada del Lluçanès / 1

______
Imatge: Plànol esquemàtic de la carrerada del Lluçanès.

La carrerada del Lluçanès és segurament la més important del Ripollès i una de les més interessants de Catalunya. La seva importància és tant per distància recorreguda i pel seu volum de trànsit, com pel seu valor històric.

Cal precisar que el que nosaltres nomenem Carrerada del Lluçanès té un altre nom en diferents indrets dels seu recorregut. Així, el camí ramader del dels Cingles de Bertí es diu que “s'inclou dins el camí del Vallès o de Moià, que forma part del gran camí ramader que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès”. I Ferran Miralles, Arnau Queralt i Pere Sala quan parlen dels camins ramaders del Vallès Oriental titulen “Camí del Vallès o de Moià, també carredada de la Cerdanya”.

Aquest camí ramader portava els ramats des de les zones properes als monestirs de Poblet i Santes Creus, així com de la zona del Vallès, fins a l’alta muntanya pirinenca.

En Ferran Miralles, Arnau Queralt i Pere Sala ofereixen a "Els camins ramaders del vallès Oriental" un bon resum dels diferents itineraris d'aquest complex i important camí ramader:

Aquest eix baixa del Pirineu, travessa longitudinalment el Llucanes i arriba fins a Manresa, des d'on s'enfila per Colldarboc cap a can Massana (a ponent de Montserrat), per després davallar cap al Penedes i el Garraf tot passant pels Brucs, els Hostalets de Pierola i Sant Sadurní.
De fet, es tracta d'un doble camí.El branc més occidental segueix l'itinerari següent: Alp, pla d'Anyella, coll de la Creueta, Castellar de n'Hug, el Pedró, Moreu, torrent de I'Aritja (on desbarra la carrerada que va cap a Baga per la Pobla de Lillet), la Teuleria, Santa Eugènia, cal Cintet, el cobert de Puigcercós, la Tor de l'Espà, Cabres Mortes, coll de Plana, la pedra Dreta, la casa nova del Grau, la masia dels Degollats, Sant Pau de Plnós, Sant Jordi, masia Sellarès, Sallent, Santpedor i Manresa.
El branc mes oriental, que baixa pel bell mig del Llucanès, recull els camins que baixen de Castellar de n'Hug i de la banda de Ribes de Freser al coll d'en Soler o de les Bruixes i baixa cap can Torrats d'Alpens (lloc on desbarra el gran camí del Vallès), el Graell, Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Blava, Santa Creu de Joglars, coll de l'Ars, Sant Feliu Sasserra, l'Horta, Avinyó, Artes;, el pont de Cabrianes (on desbarra l'lmportant branc que per l'Obac salta cap a Terrassa) i, finalment, Manresa.

Com es pot veure, en els fons, la carrerada del Lluçanès consta de dues branques, que d'alguna manera travessen la subcomarca osonenca formant un quadrilàter, com a pas per passar al Ripollès o derivar més cap a l'oest o a la Cerdanya. Alpens és el punt neuràlgic de la carrerada.


Aquest camí ramader mereix ésser reconegut i transitat. Cal, però parar atenció a que algunes de les senyals blaves que ha col·locat l’Associació d'Amics dels Camins Ramaders, no fan el trajecte correcte, almenys en la zona del Ripollès.

La tradició diu que aquesta carrerada no travessava cap riu. Almenys en el tram ripollès aquest fet es inqüestionable. estem doncs davant un clar exemple de sabiduria enginyerial popular.
______

Imatge: Un indret d'Alpens porta aquest nom tan emblemàtic.



El camí s’enfila, des de la terra baixa, cap a l’Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), o per Manresa, Sant Feliu Sarrerra i Lluçà, i des d’aquí fins Alpens. A partir d’aquesta punt comença el que podríem denominar tram ripollès de la carrerada del Lluçanès.


Alpens es configura així com una pas molt important dins de la carrerada del Lluçanès, en el moment de la seva entrada al Ripollès.

La branca principal de la carrerada del Lluçanès, des d’Alpens va cap el coll de les Bruixes i Coll d’en Soler, passant per la casa de Torrats i d’El Soler.

Cal dir que les marques blaves segueixen la pista que puja cap a Roca de Pena, quan el veritable camí ramader passa per darrera Torrats i es dirigeix a El Soler i mai el camí ramader va passar pel coll Tallat, com es indicat amb senyals blaves per l'Associació de Camins Ramaders. Caldria rectificar aquesta senyalització errònia. El pas del camí ramader sempre ha estat assenyalat que passava per El Soler i coll d'El Soler, ami per coll Tallat.



El Soler constituïa un punt important d’aplega dels ramats del Lluçanès com indica Vilarrasa: “Quan es arribar el temps d’anar a muntanya i estan ja convinguda la data d’entrar-hi, un parell de dies abans es reuneixen els ramats en lloc determinats, barrejant les ovelles per emprendre la marxa seguint els camins ramaders. Els del Lluçanès es reuneixen a l’Hostal del Vilar i alguns a Coll de Soler,...”.

El camí des d’El Soler puja dret cap al coll d’El Soler i baixa per la casa del coll d’El Soler i entre les cases del Cel, El Purgatori i l’Infern, per arribar a El Casó i les Selles, a Santa Maria de les Llosses. Aquest era un important punt de contacte amb el camí ral de Ripoll a Berga i d’unió de ramats, tant d’anada com de tornada.

_____
Imatge: La carrerada del Lluçanès arribant a Les Selles, a Les Lloses, un pas encintat de pedra entre els camps de conreu del pla de Capdevila.

Des del pla de Capdevila el camí va en direcció a les cases d’El Pati i Corbera i la Collada del Forn. Aquí hi ha el punt de contacte amb el camí de Ripoll a Viladonja.

En aquest punt el camí ramader es dirigeix cap els Camps i puja cap el coll de Janés, per entrar al Carrer de Cerdanya, amb les cases de Can Gil, Can Balandram i Can Joan, per arribar al coll de Balasc, on hi havia l’hostal de Carles, el punt de contacte amb el camí de Ripoll a Sant Jaume de Frontanyà.

A l’Hostal de Can Carles hi havia possibilitat d’una bifurcació: per Sant Jaume de Frontanyà cap la Pobla de Lillet i l’altre cap el Pujol de Llentes, un important lloc de tria i returada, i per les Ajagudes cap a coll de Faig General.

Deixaven no gaire lluny la gran casa ramadera de la gran casa de Llentes. Des de Faig General es podia ascendir cap als Rasos de Tubau, un dels lloc de pasturatge del Prepirineu, poques vegades indicat.
____
Imatge: Restes del Hostal de Carles, al coll del mateix nom, en la carrerada del Lluçanès.

_____

Imatge: Foto de Salvador Vilarrasa de 1922 fent tria a El Pujol de Llentes.

______
Imatge: Coll de Faig General, un important lloc de pas entre els terminis municipals de Viladonja, ara les Llosses, i Gombrén. Els cingles de Rasos de Tubau al fons.


El camí principal cap el Pla d’Anyella seguia l’obaga del cingles de Rasos de Tubau fins el coll de Palomera i de l’Arç per arribar-se al coll de Merolla, punt d’unió amb el camí de Ripoll a Pobla de Lillet. El camí ramader no segueix exactament la pista existent, fent camí, a vegades, per mig del bosc.

Des del coll de Merolla el camí pujava cap a la masia de La Cot i coll de l’Espluga, per arribar a la collada del Pla de l’Espluga, un important lloc de returada i tria, de tornada. Un cop passat La Cot hi ha una excel·lent mostra de comptador.

En aquest punt el camí oferia dues possibilitats: dirigir-se cap a Castellar de N’Hug, per l’Escapador de baix (camí que fa avui la carretera), o continuar pujant cap a Viles Grosses i Maians, pel pla de la Bassa i plans de la Pera. En aquest plans hi ha unes fites extraordinàries, que divideixen clarament el camp en zones d'herba.

_____
Imatge: El pla de l'Espluga, a Gombrén, ha estat sempre un important nus de comunicacions i lloc de returada en el camí ramader del Lluçanès.

A Maians hi ha la possibilitat de dirigir-se cap a Castellar de N’Hug per Sant Joan de Cornudell, o ja pujar cap a les zones de pastura de Coma Ermada i de les muntanyes del Rus, pel coll de la Bona.

La marxa per la serralada del Rus en direcció al coll de la Creueta permetia que el ramat comencés a gaudir de les pastures.
_____

Imatge: Tria al Pla de l'Espluga (Gombrén). La casa de l'Espluga es veu clarament sobre el lloc de tria.


Des del coll de la Creueta, on també arriba un camí ramader des de Castellar de N’Hug per la font del Boix, es pot anar fins el pla d’Anyella o del Rus, dos dels més importants llocs de pastura, on s’encabien molts caps de bestiar durant l’estiu. El lloc també permetia dirigir-se cap l'alta vall del Freser per la vall de l'Estremera o baixar cap a la Cerdanya, per La Molina o coll de Maians i Palau de Cerdanya i Aja, al costat de Puigcerdà.

El tram ripollès de la carrerada del Lluçanès suposa un patrimoni cutlural de gran interès i és una mostra molt clara de la configuració del camins ramaders catalans, de la seva estructura i filosofia.

Estem davant un camí que encara avui es pot recòrrer en tota la seva longitud, on resten molts exemples de la infraestructura de suport (cases pairals, hostals, fonts, abeuradors, comptadors, empedrats, marges de sustentació, llocs de tria i returada,...)

Camins ramaders del Ripollès/ 4: La gran carrerada del Lluçanès / i 2

La carrerada del Lluçanès ha estat la més important via pecuniària del Ripollès. En tenim molts testimonis escrits.
_____
Imatge: El castell de La Guàrdia de Ripoll era situat on ara hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles, a les Llosses.

De l’existència del camí ramader del Lluçanès en temps medievals en tenim detalls com la deixa testamentària que va fer el germà gran (Ramon) del trobador Ponç de la Guàrdia, de Les Llosses.

Quan s’executa el testament, més enllà de deixes al monestir de Sant Joan de les Abadesses, fa una donació al monestir cistercenc de Santes Creus. Un document relatiu a possessions familiars on intervé Ponç de la Guàrdia és, segons Istvan Frank, "le 13 avril 1187, Pontius de Guardia vend au monastère de Santas Creus un mas à San Julián de Cosp".


És una mostra de l’existència de relacions estretes entre el Ripollès i el que poden semblar llunyants monestirs de la Catalunya Nova, com a fruït de l’existència del camí ramader del Lluçanès. Es tracta de documentació recollida per Monsalvatje. Estem cap l’any 1179, quan mor Ramon de la Guàrdia:

Primum dimisit corpus suum totum et honorem de Castello ecclesie de Sanctis Crucibus et ecclesie sancti Iohannis de Riupol medietatem boschi de Pugmaall, et dimisit domui Templi equum suum et arma.

Salvador Vilarrasa i Vall en la seva obra La vida dels pastors. (Ripoll, 1934) ens indica clarament els llocs de returada i aplegament de ramats, amb algunes de les variants del camí ramader del Lluçanès:

“Els del Lluçanès es reuneixen a l’Hostal del Vilar i alguns a Coll de Soler, i els ramats de les cases de més amunt, a la Collada de Forn i al Pujol de Llentes. Els del Ripollès i Gombreny a l’Espluga, però els que van a Comabella o muntanya de Bagà, es reuneixen a Sant Jaume de Frontanyà o a la Pobla de Lillet.
“Els del Bergadà si van a Comabella, el lloc de reunió és a Bagà, però si van a Rus o a Pla d’Anyella es reuneixen a La Pobla de Lillet i els d’aquestes contrades, com que ja saben el dia que puguen els ramats i la muntanya on van, els esperen a pas, generalment també en llocs determinats, per a juntar-hi els seus”.

En el llibre Queralbs, els autors expliquen el camí de tornada dels llocs de pastura del municipi per la carrerada del Lluçanès fins a Vilanova i La Geltrú:

“Anaven per la carretera cap a Ribes i fins a Campdevànol, on dormien als Emprius de Garona. Continuaven pel Coll de Sant Esteve, Sant Esteve de Vallespirans, per dormir al Coll d'en Soler. Després, cap a Alpens, can Torrats, El Griell, Santa Eulàlia de Puig-oriol, La Blava, La Ruixeda, i dormien en un d'aquests llocs, D'aci cap a Santa Creu de Joglars i Coll de l'Ars; aquí es dividia el camí: uns, anaven cap a Sant Feliu Sasserra, dormien a Avinyó i continuaven fins a Horta; altres, anaven pel camí d’Oristà, dormien a Torre d’Oristà o a Berengueres, passaven per Santa Maria d'Oló i Horta. Ací tornaven a ajuntar-se els dos camins, per seguir cap a Artés i Pont de Cabrianes, on dormien. A partir d'aquest punt, uns seguien cap a Navarcles i Rocafort, on dormien; l’altre dia es dirigien cap a la Coma d’en Vila, per dormir a La Barata, i anar per Matadepera, Terrassa i dormir a Les Fonts. Després passaven per Rubí, Valldoreix i dormien a la Rierada. Travessaven cap a Molins de Rei, hi creuaven el Llobregat pel Pont, i pels Quatre Camins anaven a dormir a Sant Vicenç dels Horts. Després, per Torrelles de Llobregat i Begues, anaven a dormir a Sant Pere de Ribes, i ja arribaven a Vilanova”.

El camí ramader del Lluçanès, per totes aquestes indicacions, s’ens apareix com una molt important infraestructura, i així és. Caminar pel seu traçat et fa adonar molt fàcilment de la seva potència.

Testimonis del camí ramader del Lluçanès
Molt recentment m'ha arribat aquest testimoni de Viladecans, al Baix Llobregat:


A Viladecans, cada hivern, hi arribaven dos ramats amb el seus pastors, que també n’eren els amos. Un d’ells, en Llorenç Orriols m’ha contat els detalls d’aquesta transhumància i de la posterior hivernada al poble. En Llorenç, finalment, també va acabar vivint aquí, al poble, ja fa anys.
Quan hi arribaven els primers freds de l’hivern, més o menys per a Tots Sants, els pastors de Castellar de n’Hug es posaven d’acord per a baixar cap a Viladecans: preparaven una bona flassada, omplien el sarró amb una muda i algun estri per a fer el menjar per a ells i els gossos… i reunien dos o tres ramats –d’unes 250 ovelles cadascun - i, el dia convingut es posaven en camí.
Anaven les ovelles, els gossos i els pastors camí avall, amb el sarró ple de pa i botifarres, duien un gran paraigua a l’esquena i, sobretot, un garrot, i vinga a caminar per camins ramaders utilitzats des d’èpoques immemorials, i que eren de prioritat ramadera. Anaven baixant caminant a un pas que el bestiar pogués alimentar-se, però sempre seguint el camí avall.
Des de Castellar, engegaven els ramats per les arestes de les muntanyes, fins a Borredà, lloc on es proveïen de menjar, tant pastors com gossos. Feien de manera semblant per tots els pobles que hi passaven. Les nits les passaven al bell mig d’algun prat, en alguna borda, o en algun corral d’algun mas. Tenien totes les ovelles juntes i gossos i pastors les vigilaven, per torns.
Continuaven camí de cara a Alpens, des d’allà fins a Prats de Lluçanès, fins a Sant Feliu Sasserra, després cap a Avinyó, Artés, Navarcles i Mura i, des d’allà, se seguia fins a Terrassa, Castellbisbal, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Climent i, finalment, Viladecans.
Passaven el riu Llobregat, des de Molins de Rei fins a Sant Vicenç dels Horts… devia ser un bell espectacle el veure passar pel pont de les Tres Puntes, les 600 o més ovelles que feien la transhumància. Actualment, no hi hauria cap problema per passar pel riu perquè no hi passa gaire aigua. Aquest era el punt de tot el recorregut en què els pastors passaven més angoixa, ja que és una cruïlla força empallegada per a tothom.
M’explicava l’amic Llorenç que, en tants anys d’anar i venir entre Castellar i Viladecans, només van patir el robatori d’un sol xai.
Els pastors, igual que els mariners i els pagesos, sabien de metereologia, coneixien el temps que havia de fer, perquè per iniciar el camí amb tot el ramat els calia el temps idoni, sec, sense núvols…; si els plovia, ho passaven malament. Fins arribar al punt de destinació, els calien dotze dies o etapes.
Quan s’acabava l’hivern, per Sant Isidre, al maig, els pastors amb els seus ramats tornaven cap a casa. Cada vegada que es posaven en camí, enviaven algú que els portés uns farcells o maletes amb roba per a la temporada –eren prop de set mesos-, i encara que anessin a dispensa, els calia una mica de roba variada, però, evidentment, res de peces de festa, perquè els pastors quasi mai no fan festa.

Un testimoni molt el·loquent d'un ritme de vida transhumant.

Camins ramaders del Ripollès / 5: Carrerada de l'Empordà o de Marina / 1

Si històricament el camí ramader del Lluçanès, que sortia del Penedès i Conca de Barberà era la més important de les creuaven i és dirigien al Ripollès, no cal negligir el pes i valor de l’anomenada carrerada de l'Empordà o de Marina.

Aquesta important via de comunicació especialitzada en el trasllat de la ramaderia des de l’Empordà fins el Ripollès, tenia, però dos brancals segons la procedència o destí dels ramats: la del Gironès, Baix Empordà i La Selva per la vall de Bac, i la de l'Alt Empordà per l’alta Garrotxa.
______
Imatge: Camí ramader de l'Empordà o de Marina.

La branca nord d’aquesta carrerada té la curiositat de tenir un recorregut que passa, en un petit tram, per territori avui francès, essent una mostra més del trencament vital que va suposar el tractat del Pirineus, que deixava fets tant importants com el ramader, sense un reconeixement.

Carrerada de l’Empordà, per la vall de Bac o de baix
Segons el llibre Queralbs (1985), en un article titulat “Pastors de Queralbs”, els autors (Ton Abel, Bartomeu Bonada, Pere Bonada, Vicenç Coma, Miquel Riu, Isidre Martí, Josep Torner i Marcel·lí Torner), ens expliquen fil per randa el camí des dels comunals ribatans fins la comarca del GHironès:

“Es pujava pel Serradal de la Plana i la Canya o per Vilardell, Puig Cornadó, Plans de Pardines i Collada Verda, on dormien la primera nit.

Després anaven cap al Coll de Pal, muntanya de Fogonella, Palanca de Can «Beia», (si el riu baixava gros, es passava pel Pont de la Rocassa), Crexenturri, Coll del Sitjar (on, algunes vegades, s'hi dormia; d'altres, arribaven fins a l'Apaiador). Continuaven cap a la «Ca Noba», fins a la plaça de la Vall del Bac, i hi dormien a l'hostal. Estem ja a la vall de Bac i per tant comarca de la Garrotxa

Sols per curiositat, continuo indicant el camí: "D'aquí, agafaven la pujada de Sant Isidre cap al Marsé i la serra de can Mal Casat, on dormien; alguna vegada, arribaven a la Ribera de can Grill, a Castellfollit. Després, pel la Lairetera de Sant Jaume de Llierca anaven cap a Argelaguer fins a can Caules, prop de Besalú, i cap a Crespià, per a dormit sobre Serinyà. D'aquí continuaven cap a Ordis, i s'anaven distribuint pels diferents pobles on tenien comprades les pastures. L'altre camí anava de Besalú cap a Crespià, Vilert, Esponellà, Llés, Hostal Sec, Vilademurs, Vilamarí fins arribar a Medinyà”.

Avui, part d’aquest trajecte, en la zona ripollesa, degut a la reforestació que es va fer a les vessants del Puig Cerverís, és molt transformat, però la menció dels llocs per on passava la traça ens orienta molt clarament. A altres llocs la proliferació de bosc esta desnaturalitzant els espais.

He trobat una segona menció d'aquesta camí, des de Pardines:

- Queralbs- Collada Verda.

Es pujava pel Serradal de la Plana, i la Canya (o per Vinardell, Puig Cornadó i Plans de Pardines) fins a la Collada Verda.
-Collada Verda - Coll del Sitjar o l’Apaiador
Cap al Coll de Pal, muntanya de Fogonelles, Palanca de Can “Beia” (si el riu baixava gros, es passava pel Pont de la Rocassa), Crexenturri, Coll del Sitjar (a vegades seguien fins a l’Apaiador)
-Coll del Sitjar - Hostal de la Vall del Bac
Per la Serra de Malforat i “Ca Noba” fins a la plaça de la Vall del Bac (i dormien a l’hostal).
Des de l’Hostal del Bac, en lloc d’anar a trobar la carretera de Sant Jaume de Llierca, tenim referències de pastors que baixaven per Toralles, Puig Gavarrós, Palomeres, Plansesolles i Tortellà fins a Besalú.

Des de Besalú, un altre branc seguia per Dosquers, Crespià, Puig de les Forques, Pols, Borrassà, Vilamalla i Fortià fins a Castelló d'Empúries.

I afegeix una nota:

Nota 3: Amb un major nivell de detall, tinc referències que a coll de Maianell i el pla del Ral hi anaven a parar camins provinents de Coma de Vaca, Pardines, Serrat i Vilallonga. Del pla de la Ral seguia el camí cap a Collada Verda, plans de Pòrtoles, coll de Pal, Gran Jaça, font del Botei, pla de Fogonella, pla d’en Plata, pont de can Beia i travessar el riu Ter…

I aquest informant ens deixa una nova dada:

El camí que hem descrit anteriorment és el que molts ramaders anomenen el camí de les ovelles.

El camí ramader de l'Empordà des del coll del Pal fins el gual de can Beia
En un curt espai de territori hi ha tres colls molt importants dins dels món ramader del Ripollès. Es tracta del coll de Meianell (1.930 m alt), la Collada Verda ((1.610 m alt) i el coll del Pal. Estem entre els municipis de Vilallonga de Ter, Ogassa i Pardines.

El coll de Meianell assegura la comunicació entre la vall de la Fontlletera, coll de Tres Pics, Balandrau i Cerverís amb la zona de Pardines.

La Collada Verda, sota el Pedra dels Tres Bisbats, era un important nus comunicatiu entre les valls del Ter i del Freser, i important lloc de returada en el camí ramader. Encara avui la fesomia del lloc corprèn i ens deixa reviure una gran zona de pastura, amb cabanes (Barraca d’en Piquer), gran planes (Plans de Pòrtoles i pla de l’Estevet) i font (font de la Baga).

Al coll del Pal (1.779 m alt) s'inicia un tram del recorregut de l’antic camí ramader de l'Empordà que porta, baixant sense aturador, fins a la carretera de Camprodon, al lloc de Can Beia, entre la colònia Estevenell i La Ral, tot passant per un lloc emblemàtic el Pla d’en Plata. És un tram del camí ramader que té encara avui una suma d'elements que el converteixen en un exemple molt clar, per ensenyar un camí ramader.

Saltat el coll de Pal des de la Collada Verda dos important lloc pastorils: els plans de les Pasteres i la Gran Jaça. Aquest darrer un toponímic prou clar i denotatiu.

Des del coll del Pal fins el Pla de Can Plata seguirem les senyals del PR C-189.

Tot baixant anirem passant importants jaces, fonts i podrem admirar la façana de la muntanya, plena d'elements emblemàtics. La primera de les fonts és a uns 1.715 m alt. És la font de la Teula, un abeurador del pla de les Pasteres.

Entrem en la zona de la Gran Jaça. Deixem a la dreta, el refugi Montserrat (1.620 m alt) i continuem pel camí ramader, amb un seguit d’espais, jaces i fonts: Camps de Can Pubill, Camp de l'Arç, camp de l'Om, Ras de Fogonella, Pla Gros de Fogonella, Pla del Vedell, Pla Petit, font Gutinell, font del Boix, font vella i Pla Gran de cal Noi, que deixem a l’esquerra, ja que aquí el camí devalla cap Pla de can Plata (1.365 m alt).
______
Imatge: Mostra d'una de les senyals de partició de les zones de pastura de la serra Cavallera.

Tota la muntanya del sector oriental de al serra Cavallera té denominacions que assenyalen la propietat de cases concretes: Muntanya de Cabàlies, de Can Picola, de Fogonella i de cal Noi. Molt d'aquests noms fan referència a grans cases situades al peu de la muntanya, però en altres casos, el de Cabàlies, a Surroca de Baix, per exemple, expliciten propietats de pastura. És important constatar la pervivència d'aquests noms zonals a la serra Cavallera.

Tot fent el camí ramader des del coll del Pal fins Pla de can Plata podem veure en el costat sud del sector oriental de la Serra Cavallera els diferents cingles que presideixen la zona: Cingle Blanc, Cingles Vermells, Cingle Gros i Cingle Petit de can Noi.

Des de coll del Pal fins a Pla de can Plata hi ha una 5 quilòmetres i un desnivell de 415 metres.
_____
Imatge: dues vistes del Pla de can Plata, des de la carena del sector oriental de la Serra Cavallera i amb una vista de la bassa.

El Pla de can Plata (1.365 m alt) és un important nus de comunicacions, per on passa la comunicació entre Surroca i Cavallera. El pla es presidit per una gran bassa, que a l'estiu és ple de nenúfars, i una cridanera estació de telecomunicacions. La vista sobre les valls d’Ogassa i Surroca i Cavallera és molt espectacular.

Des del Pla de can Plata farem ara una baixada forta, des del 1.365 fins a 894 m alt, 470 metres de desnivell, fins arribar a can Beia.

El camí ramader passa per successius espais: collada de la Jaça, de Burgarés, i indrets com les Tres Mates, la Llosarda, la collada Fosca, Llis de la Socarrada, pel peu del Turó dels Pelats (1.331 m alt), pla de Ginebre i la costa dels Pelats, Jaça d’en Coll; amb toponímia propera molt relacionada amb el món ramader com Pla de les Eugues, Serrat de les Vaques i la Jaceta; fins arribar al gual de can Beia (894 m alt), al peu de la carretera de Camprodon. Noms tots ells, plens de caràcter.
_______
Imatge: Gual en el riu Ter, del camí ramader del coll del Pal, a Can Beia.

A can Beia, un cop travessada la carretera de Camprodon, hi ha el gual que permet al camí ramader de Marina travessar el cabalós riu Ter, permeten arribar fàcilment fins el Sitjar i baixar per la vall de Bac cap l'Empordà.

Can Beia, avui una casa gens grandieloquent, tenia una gran importància com a hostal, situat estratègicament  a la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon i en el punt d'encreuament del camí ramader. Al peus de la casa hi ha un gual, una part del riu poc profunda per on es pot passar caminant fàcilment, sense necessitat de cap pont. El gual de can Beia és aigües avall de les Rocasses, a les portes de Camprodon.

Cal dir que el camí entre Pla de can Plata i can Beia té trams molt típics de camí ramader, amb un recorregut pedregós i per carena, la costa dels Pelats, ple d'interès.

Cal assenyalar que avui el camí des de Pla de can Plata fins a can Beia es assenyalat amb marques grogues, com un camí d'Itinerannia.

Des del Pla de can Plata fins a can Beia hi ha 4,2 quilòmetres. En total, des de coll del Pal fins a Can Beia hi ha uns 8 quilòmetres, i un desnivell de 875 metres.

Molt segurament estem davant el segon camí ramader més important del Ripollès, després del camí ramader del Lluçanès.
_____
Imatge: Lloc del Serrat, al terme municipal de Queralbs.

La zona ramadera del Taga de Pardines
Hi ha dos importants zones ramaderes que cal detallar amb cura. Una és la de la zona del Taga de Pardines

El Serrat, lloc ramader
Cal tenir molt present que El llogaret del Serrat, del municipi de Queralbs, ha estat una zona de rgan nomenada ramadera ripollesa.


El poble de Serrat està situat a una alçada de 1.300 metres sobre el nivell del mar i a uns 4,5 Km de distància de Queralbs, municipi del que depèn administrativament.

L’església parroquial, dedicada a Sant Sadurní patró de Tolosa del Llenguadoc, es troba al veïnat de Fustanyà, a un quilòmetre i mig del poble, pel camí vell. Aquesta església està documentada des de l’any 839. El campanar és posterior i probablement fou construït el segle XVI. Dins el poble del Serrat, a Can Tubau hi ha una esglesiola romànica del segle XII, dedicada a la Mare de Déu del Remei.
_____
Imatge: Església de Fustanya, construïda, segons la llegenda per les encantades de la cova de Rialb, visible des del lloc.

La llegenda diu que l’església de Fustanyà va ser feta amb l'ajuda de les encantades de la cova de Rialb, visibles des del lloc: "Des de molt petit que sento contar a la gent del poble que l’església de Fustanyà fou construïda de la següent manera: Al veure els fonaments, les encantades de les coves de Rial, cregudes que volien edificar-hi un bell palau, en quedaren molt meravelladesi resolgueren portar-hi elles la pedra i per això de dies picaven les pedres dins les coves i a la nit, quan ningú les veia, totes contentes, es posaven cada una, una pedra al cim del cap, i tot filant la anaven a portar a Fustanyà i així a l’endemà, els paletes ja hi trobaven les pedres suficients per el jornal quotidià. D’aquesta manera anà continuant fins que varen adonar-se que hi volien fer el campanar, i com que el so de les campanes les espanta, totes contristades, plegaren en sec de portar-hi pedra. Per això si hi aneu, veureu encara les parets de l’Església fetes de pedra picada calzinal blanca i les de campanar les veureu de pedra pissarrosa i sense picar, com les de les cases de Serrat".

La població del Serrat des de el segle XVI fins la segona meitat del segle XX, havia estat amb alts i baixos al voltant dels 150 habitants. L’any 2000 únicament hi vivien 5 persones. Darrerament ha augmentat degut a alguns empadronaments de persones que hi tenen una segona residència.

Cal tenir present que la divisió dels comunals de Queralbs entre Tosa i Siat, té en la Baga de Siat, a la zona del Serrat, un correlatiu molt clar. Altre toponimia de la zona del Serrat es clarament ramadera: Collet de la Regalíssia, els Collets, l’Atalaiador, Pla dels Anyells, els Emprius, Font de la Canya, Font Freda, Pla de les Basses de Baix i Pla de la Bassa.

El camí ramader de l’Empordà, des de Queralbs, seguia una traça a cavall entre la zona boscosa i els prats subalpins. Donada l’amplada del terreny herbat, es podia deixar molt clarament que el ramat anés menjant.

La toponimia del lloc, ja en la vessant de Pardines, continua no deixant cap dubte: collet de Bo, la Font Gran, les Passeres, Passoles, pla de Batibaumes, costa del Puigcerverís, pla de la Caritat, pla de les Aranyes, les Costes, coll i collada de Meianell, pla d’en Rol, Costa de Puigcerverís, així com l’existència de diferents cabanes o construccions: cabanes de La Mosquetosa, la Cabana Blanca, cabana d’en Vinyes,... .
______

Imatge: Gran casa d'El Sitjar, una lloc important en el camí ramader de l'Empordà per la vall de Bac.