Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



dilluns, 15 de març del 2010

Camins ramaders del Ripollès / 7: El camí ramader d’Osona / 1

Si els camins ramaders del Lluçanès o de la Cerdanya i de l’Empordà o de Marina, amb els seus diferents ramals, han estat abastament coneguts i resseguits, cal indicar que el camí ramader més poc conegut del Ripollès és el que feien els ramats provinents del Vallès i la Plana de Vic camí de les pastures pirinenques.

Sobre el particular tenim molt diferents informacions. Per un costat, hi ha els testimonis dels coneixedors del camins transhumants de Vidrà, però alhora les indicacions recollides per Francesc Morera en el seu llibre Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995), que com ell diu “han estat possibles, gràcies a la col·laboració d’alguns testimonis de la transhumància”.

Però, com he dit, és segurament el menys conegut del camins ramaders dels Ripollès. Per exemple, Ferran Miralles quan parla d'ell en una ocasió, deixa tant poca concreció com aquesta: "Tenim informacions que fan pensar que per aquesta indret passaria un camí ramader que travessaria la plana de Vic en direcció nord, seguiria cap a Vidrà i Vallfogona del Ripollès i. finalment arribaria a la serra Cavallera". En Ferran Miralles,  per altra part, un gran coneixedor i estudiós del món de la ramaderia transhumant, ens ha ofert valuosa documentació per anar descapdellant el recorregut del camí ramader d'Osona o com el diu "Camí ramader de la Marina o del Maresma". la Marina és la serralada que separa el Vallès Oriental del Maresme.

El camí d’Osona té la particularitat, a diferència dels dos altres grans camins ramaders del Ripollès, el del Lluçanès i el de l’Empordà, qué  té molts ramals i brancals i llocs d’arribada diferenciats: la zona del pla d’Anyella i pla de Rus, a la vall del Rigat, o l’alta muntanya del Freser o l’Alt Ter. Dit d’una altre manera, el camí ramader d’Osona s’orienta en tres direccions: cap al coll de Canes i Sant Pau de Seguries; per Vallfogona cap a Sant Joan de les Abadesses i el nord de la comarca i per La Cau i Montorro cap a Ripoll i el costat oest del Ripollès.

L’escull de Bellmunt pel coll de les Gargantes
El camí d’Osona té com a principal escull geogràfic, un cop abandonada la plana, la serra de Bellmunt, que es bastant encinglerada. Aquesta dificultat orogràfica provoca que el camí ramader no ataqui la serra de Bellmunt pel mig, sinó pel costat oest.
____
Imatge: Restes del castell de Torelló. El camí ramader d'Osona puja fins a aquesta indret que arribar al vall de Saderra i salvar la serralada de Bellmunt pel coll de les Gargantes.

Com testimonien plànols antics, ho fa pel municipi de Sant Pere de Torelló, pel costat del castell de Torelló i pel coll de les Gargantes, al costat del gran casal de Saderra, al municipi de la Manbla d'Orís.

Bellmunt, en aquest sentit, és un lloc clau del camí ramader d’Osona, però cal precisar que el pas és per darrera, des del coll de les Gargantes al coll Hi era de massa, al nord del santuari, un lloc de returada (o parada llarga: on el ramat podia murriar tot un dia sencer).

Des de Bellmunt el camí s'encaminava fins a Can Carrasquet, Palou Xic i s'enfilava pel solell fins al faig de la Fradera, i allà, per un camí més o menys planer per l'obaga, arribava fins a Coll de Cristòfol.

Després seguia, tot carenant, en direcció al Collet de l'Home Mort, i tot resseguint la carena un xic per sota, pel cantó solell, arribava en poca estona fins a un pla enlairat conegut amb el nom de Faig Ramader.

En aquest indret hi havia un faig gegantí, avui talat, sota l'ombra del qual podien murriar, només!, unes 1.700 ovelles. Aquest lloc també era punt de returada.

El camí ramader s’enfilava de nou per la carena fins a arribar al Puig de l'Obiol (a la serralada de Santa Magdalena, amb 1.552 metres). En aquest indret hi ha una font, abans molt abundosa.

Els brancals del camí ramader d'Osona
En aquest punt el camí ramader d’Osona agafava diferents direccions.

Una ramificació del camí ramader es dirigia, seguint la carena, cap a Santa Magdalena, el Portús, Coll de Canes, i cap a la vall de Camprodon, on li era fàcilment assolible arribar-se a connectar amb el camí ramader de l’Empordà, que passava pel Sitjar i el gual de Can Beia.

La segona ramificació, carenant des del Puig de l’Obiol, el camí ramader s'encaminava cap al peu del Castell de Milany, passant per Plana Vidala i pel Pla del Bronze. Poc abans del castell, pel cantó de les Artigues, i a tocar el camí ramader, hi ha una altra font.

Un cop sota el Castell, una ramificació del camí ramader conduïa a la Cau, passant per la carena. Cal destacar, no gaire més enllà del Castell, la presència del Faig de la Font de l'Obi.

Un cop a la Cau, descendia cap a la casa d’el Puig de Llaés, anava cap a la casa de les Tenes i pujava de la ribera cap a la casa de Maideu i d'allí al Coll de Tenes per encaminar-se a Ripoll. En aquest punt hi havia la important casa de Montorro, un punt important de contacte amb el camí ral de Ripoll a Olot.
____
Imatge: La Sala de Vallfogona, el modern estatge que vestiren del senyors de Milany.

Un tercer brancal baixava des de Milany per la font de l’Abeurada cap a Vallfogona i pujava a continuació cap al coll de la Font de l’Orri per dirigir-se a Sant Joan de les Abadesses.

Com podem veure, un camí ramader amb molts brancals, una xarxa especialment travada amb els camins rals, altres camins ramaders i amb orientacions molt diferents.

No per desconegut cal negligir aquest camí ramader que oferia moltes possibilitats d'orientació cap les zones de pastura d'altura de l'est, centre i oest de la comarca del Ripollès.

Camins ramaders dels Ripollès / 8: El camí ramader d’Osona / i 2

El camí ramader d’Osona, el menys conegut del Ripollès, tenia un complexitat molt notable, amb molts variades orientacions i direccions, enllaçant amb els principal camins rals i carrerades de l’est de la comarca.

Més enllà d els testimonis del coneixedors del camins transhumants de Vidrà, que hem explicat en l’anterior article, cal recollir la informació de Francesc Morera en el seu llibre Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995), deguda a la col·laboració dels darrers testimonis dels camins de la ramaderia ripollesa.
______
Imatge: Plànol del camí ramader de Llaés segons Francesc Morera Els camins del Ripollès (Ripoll, 1995).


Els testimonis de recollits a Vidrà, més enllà de la branca principal que pujada pel coll de les Gargantes i per darrera Bellmunt, expliquen que també existia un brancal del camí que pujava per Foradada (a Sant Quirze de Besora i al costat del riu Ter), el Serrat, la Vila, can Quel, Santa Maria de Besora i casa dels Ferrers. En aquest trajecte es precisa, en la informació vidranenca, que el lloc de returada era al Pla de Teia (on hi podien estar tot el dia).

En aquest punt de la important casa dels Ferrers, existien dues opcions: una pujar cap el pla de Marayol, casa del Barretó, coll del Forn i castell de Milany; i una segona pel coll de Beví cap a Llaés, avui terme municipal de Ripoll.

El camí del coll de Beví és el que ens indica Francesc Morera a Els camins del Ripollès (1995):

“En el seu discórrer pel terme de Ripoll passa per Tavèrnoles, Hostal Vell de Llaers i coll de Vena per on entra en el terme de Vallfogona.
“Davallant per les solanes i obagues de Piella, l’Aubric i la Tolosa, enllaça amb el camí reial de Ripoll a Vallfogona de Ripollès. Arribant a aquesta població deixarem el camí esmentat. Aquí el camí canviarà de direcció i des d’ara es dirigirà cap a ponent pel camí veïnal de Vallfogona a Sant Joan de les Abadesses. Creua la collada pel pic de Sant Miquel, per les fonts de l’Orris i continua pendent avall fins al terme de Sant Joan de les Abadesses en el lloc anomenat Coll de l’Esquirolet.
“Al deixar el terme de Vallfogona torna a canviar de direcció: ara tira cap al Nord, passant per can Rèbol, el Faig i can Jampí, devallant cap a la creu dels Afusellats per la vora esquerra de la riera de Samala. Ja a Sant Joan de les Abadesses passa pel monestir, creua el pont vell i pas¬sant per sota el pont del Roser es dirigeix cap a la casa de la Rovira i el coll d’Art.
“Ja en terme de Surroca, el camí va planejant fins aquest municipi. Allà agafarem el camí carreter d’Ogassa (també anomenada Surroca de Baix), dirigint-nos cap a ponent fins a Surroca de Dalt i Miquelet.
“Des de Miquelet anem pendent amunt en direcció Nord per un camí molt costerut i amb moltes tortes. Passa per les famoses Fonts del Freixa i s’enfila cap a la Portella d’Ogassa, on entra en el terme de Pardines. Poc abans d’arribar-hi ja es quedaven moltes ramades. Altres ramats s’escamaven per les cases del sud del terme i comunals de Pardines, igual corn havien fet les altres pel terme d’Ogassa”.

Com podem veure, un camí ramader, el d’Osona, amb molts brancals, que el converteixen en una xarxa molt travada amb la resta de camins importants de la zona. Malgrat la seva complexitat, en dos articles, hem procurar escatir els diferents ramals i posar-los en evidència.
______
Imatge: La carena de Santa Margarita fins a La Cau, zona de pas, per diferents ramals, del camí ramader d’Osona.

Camins ramaders dels Ripollès / i 9

_____
Imatge: Les zones de pastura del Ripollès, fent servir una base feta per Gonçal Cutrina pel llibre Ovelles i Pastors del Ripollès (1977). , però millorant la indicació i el nombre de zones: 1.- Pla d'Anyella; 2.- Pla de Rus; 3.- Puigmal; 4.- Coma de Vaca; 5.- Ull de Ter; 6.- Fontlletera; 7.- Costabona; 8.- Can Roca-Pòrtoles; 9.- El Sitjar; 10.- Coll de Jou; 11.- Coma Ermada; 12.- Pardinella; 13.- Fossa del Gegant; 14.- Coma del Freser; 14.- Camp Magre (Calm-magre); 15.- Coma del Catllar; 16.- Coma d’Orri; 17.- Taga d’Ogassa i Pardines; 18.- Baga del Puig Estela; 19.-Baga de Cavallera; 20.- els Rasos de Tubau; 21.- les Comes de Dòrria i Planès; 22.- la Vall de l’Estremera; 23.- Fontalba; 24.- Puigcerveris; 25.- Rasos de La Cau;  26.-Pla Traver-Puigsacalm; 27.- Rojà; i 28.- Monars-Comanegre.

Fet un repàs del coneixement que tenim avui dels camins ramaders de la comarca del Ripollès, arriba el moment de fer unes reflexiones i anotacions sobre el tema.

Cal insistir en el fet que la comarca del Ripollès ha estat tradicionalment una comarca ramadera. També ha estat una comarca de muntanya, amb molt romànic, on l’activitat relacionada amb el ferro, el carbó i el procediment metal·lúrgic de les fargues ha tingut una gran importància, però molt essencialment el Ripollès ha estat una comarca ramadera.

I de la mateixa manera que es desitja preservar el patrimoni natural, romànic o industrial, cal mantenir una línia de conservació del patrimoni ramader.

Defensa d’un patrimoni
Un patrimoni ramader que no s’acaba en els camins ramaders, malgrat la seva importància, ja que un treball de salvaguarda hauria d’incloure elements tant essencials com les cabanes de pastor, les pletes o orris i les fonts o abeuradors (fent un resum ràpid).

En els darrers anys, la legislació sobre els camins ramaders ha fet una gran salt, declarant-los camins de domini públic, els drets dels quals no prescriuen i no poden ser alienats. La competència sobre els camins ramaders es va traspassar a les comunitats autònomes, que tenen la obligació de fer-ne un inventari com a camins públics que són.

Algunes comunitats autònomes, en aquest sentit, han fet els deures, creant catàlegs de camins ramaders per la seva preservació. Cal reclamar que Catalunya faci el mateix. I el Ripollès, en aquest sentit, hauria de fer sentir la seva veu, ja que comptem amb alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya.

Cal no oblidar que una part important de les zones de pastura ripolleses són de propietat pública, comunal i municipal. A més, moltes vegades formen part d’espais naturals protegits (per exemple, les Capçaleres del Ter i del Freser (amb 12.500 hectàreres repartides entre els municipis de Queralbs, Ribes de Freser, Setcases, Toses i Vilallonga de Ter).

Especialment importants son les pastures de Ribes de Freser (1.187 ha), Pardines (1.342 ha), Setcases (1.383 ha), Llanars (1.422 ha, un 57 per cent del municipi), Ripoll (1.592 ha), Toses (2.165 ha), Molló (2.377 ha, un 54 per cent del municipi), Les Llosses (2.465 ha), Vilallonga de Ter (2.640 ha), Camprodon (3.068 ha) i Queralbs (6.240 ha, un 66 per cent del municipi).

Necessitat d’estudi
Hi ha una obligació al Ripollès de no oblidar la importància de la base ramadera de la comarca i no deixar de continuar amb el seu estudi.

Els camins ramaders del Ripollès s’estan perdent per culpa del poc ús, del tancament injustificat, per l’apropiació fraudulenta per part d’alguns propietaris i per la construcció inapropiada d’infraestructures (carreteres, trens, embassaments, etc.), oblidant-se progressivament els drets de pas i la traça de del camí. És un llegat que no es pot perdre.

El grup de folkloristes de Ripoll, encapçalats per Tomàs Raguer i amb Salvador Vilarrasa com a peça clau (amb la publicació del llibre La vida dels pastors, amb edicions de Maideu i del Museu Folklòric de Ripoll de 1935 i març de 1981), va realitzar una important valor de coneixement i reconeixement del món ramader transhumant ripollès.

En el darrers temps cal sumar noves aportacions d’estudiosos, entre les que cal destacar, la publicació dels llibres de Ferran Miralles Mil Anys Pels Camins De L'herba: El Llegat D'un Mon Que S'acaba, de l’editorial Efados, i del publicat pel Consell Comarcal del Ripollès, La transhumància al Ripollès i al Canigó, amb la col·laboració de Joan Rovira.

Però aquesta base de coneixement no esgota el tema, ans el contrari, l’amplia. Més enllà del catàleg de camins ramaders, cal anar a confegir un catàleg de zones estivals ramaderes, de cabanes de pastors i, molt important, d’elements fonamentals com les fonts (i no sols lligades a la ramaderia).

Finalment, per fer una síntesi, publiquem el plànol que Ferran Miralles publica en el seu llibre La transhumància al Ripollès i al Canigó, ja que suposa una aportació globalitzadora. Però com podem veure, els camí d’Osona, el més desconegut de tots els que he parlat en aquesta sèrie de articles, no hi consta.

Alhora cal tenir molt present que les zones ramaderes de la comarca, més enllà de les dotze que va indicar Gonçal Cutrina en el seu llibre Ovelles i Pastors del Ripollès (Ripoll, 1977) caldria sumar-hi una quinzena més com les de la Fossa del Gegant, Coma del Freser, Camp Magre (Calm-magre), Coma del Catllar, Coma d’Orri, El Taga d’Ogassa i Pardines, la Baga del Puig Estela, la Baga de Cavallera, els Rasos de Tubau, les Comes de Dòrria i Planès, la Vall de l’Estremera, Fontalba, Puigcerveris, Rasos de La Cau, Pla Traver-Puigsacalm i Rojà.

En definitiva, un patrimoni que no cal oblidar.
_____
Imatge: Del llibre de Ferran Miralles La transhumància al Ripollès i al Canigó (2007).