Arquitectura i enginyeria popular del Ripollès: 1/8/10

dimecres, 4 d’agost del 2010

Barraca de la jaça del Triader (Coma del Catllar)

El conjunt de barraques o cabanes de la jaça del Triader, en la part superior de la Coma del Catllar, és una peça de l’arquitectura popular ripollesa poc coneguda i que mereix atenció.

Les cabanes de la jaça del Triader estan situades entre el Clot de la Canal Mala i la de Triader, a 2.2120 m alt. La localització geogràfica és 42º23'07.2"N i 2º14'58.0"E.

Es diu que el conjunt de cabanes de la jaça del Triader és format per set construccions. És una agrupació bastant inusual al Ripollès.

Cabana del majoral, recentement rehabilitada, de la jaça del Triader (Coma del Catllar)

Cèsar August Torras (Pirineu català.Gui itinerari. Comarca de Camprodon, 1914) considerava que era “la jaça més ben ordenada d’aquest Pireneu y la més pintoresca, essent molt digna d’atenció”.

La descripció de l’excursionista barceloní i camprodoní és la següent: “...acoplades a l’entorn d’una de més gran y millor que les altres, en el centre, molt ben construïda, adossada a la roca y amb cobertura a dues vessants.
"Té pedrissos al costat de la porta y forma com una placa a son voltant. L’aspecte de conjunt d’aquestes cabanyes fa concebre l’idea d’un exemplar dels antics pobles de pastors”

La cabana principal, recentment rehabilitada, mereix un elogi. Era la cabana del majoral. Les altres escampades pels entorns eren per l’eugesser, el vaquer, etc.

Vista parcial de l'espai interior de la cabana del majoral

Té una petita finestra i en l’interior hi ha dos espais per col•locar objectes com si fossin prestatgeries.

Sota, i molt propera la cabana del majoral hi ha una font i més cap enllà, l’orri, molt desmenussat.

Llàstima que la boira ens va impedir de obtenir una bona foto del conjunt.

Al Ripollès tenim zones de pastura estival d’un gran valor: el Pla de Rus i d’Anyella, les de la vall de l’Estremera, Núria, la coma del Freser, les renomenades de Tosa i de Siat de Querlabs, i les de Ull de Ter i el Campmagre.

Però més enllà d’aquests espais, les zones de Tregurà, de la Fontllera i de la Coma del Catllar, mereixen formar part d’aquest conjunt de coneguts grans llocs de pastura estival del Ripollès.

Segons Cèsar August Torras, que molt segurament reflecteix l’opinió dels pagesos, diu sobre la Coma del Catllar que “tots els pasturatges d’aquesta comarcada són molt rics y estimats”.

Vista parcial del conjunt de cabanes de la jça del Triader

Pleta de la jaça dels xais

En els plànol d’Alpina hi ha esmentat el nom de jaça dels xais. En ella ens apareix, en una lloc reclòs sobre el torrent del Clot del Triader, una pleta.

Es rodejat d'ortigues, amb una aproximació penosa. Amb tot té una situació curiosa, al peu de la cinglera que provoca el torrent del Clot del Triader.

Molt segurament estem a la jaça del Roc Rodó o de les eugues.

És a 1.782 m alt i localitzada a 42º22'42.9"N 002º15'28.2"E.

Cabana piramidal de la Coma del Catllar

A la Coma del Catllar, a una alçada de 1.611 m alt, (42º22'27.0"N 2º15'43.9"E) hi ha una curiosa cabana.

Curiosa per la forma de la teulada, que contra el tipus més o menys pla, és piramidal.

Cabanes de Dalt i del Ras (Coma del Catllar)

Les cabanes de Dalt i del Ras de la Coma del Catllar son dues construccions ramaderes que no tenen un especial interès, però que cal citar per diferents aspectes.

Per accedir-hi hi ha un camí carreter que puja des de la casa del Catllar, que puja molt sobtadament cap al nord i cap l'est, que continuar planejant fins les dues construccions.

La Cabana de Dalt, és molt gran, gairebé una masia. Consisteix en una edificació molt allargada, amb diferents estances pel bestiar i una casa al seu costat que servia molt probablement per hostatjar els pastors.

Cabana de Dalt. Una imatge ofereix una mostra clara de l’importància del conjunt.

La bona conservació de les construccions es veu amenaçada per la manca d'algunes teules en la casa del pastors.

Estem davant una cabana que mostra la potència econòmica de la ramaderia en aquesta indret de la Coma del Catllar.
Prop de la Cabanya hi ha una font molt fresca y abundosa.

Molt aprop, cal agafar el camí que passa entre les constriuccions, hi ha la resclosa que alimenta la bassa de i la central hidroelèctrica de Tregurà, que agafa les aigües de la riera del Catllar.

El riveral del Catllar, en aquest punt, segons Torras (Comarca de Camprodon, 1914) “rellú [riu i reüll] joganer entre verdor y bella arbreda. A l’altra part del riu domina la vall el cim de Castell de Moros, quals enderrocs afecten de lluny l’aspecte d’una fortalesa, especialment desde sa vessant oposada”.

La cabana del Ras es més propera a la gran casa del Catllar i té una fesomia més moderta. A la part oposada’s destaca el Roc de l’Aliga, avançat del massís de la serra del Castell del Moros, amb els Emprius de Tregurà.

Valor i utilitat de l’arquitectura i enginyeria popular

El termes d’arquitectura i enginyeria popular o nativa s’apliquen indistintament a les construccions o als edificis que presenten característiques tipològiques comuns en determinats àmbits geogràfics de diversa extensió, per això l’arquitectura i enginyeria popular tenen una alt interès tant per l’anàlisi històric, sociològic o tècnic.

Les construccions i edificis de l’arquitectura i l’enginyeria popular son molt funcionals, i sempre s’adeqüen a la seva finalitat i als materials disponibles a cada lloc.

Una de les característiques de l’arquitectura i enginyeria popular és que tenen una gran economia de mitjans, de volum i obra, ja que sempre es cerca l’estalvi de treball i materials, el que comporta que son sempre materials locals o pròxims i s’apliquen tècniques senzilles amb origen a èpoques anteriors i a una retransmissió mitjançant la tradició oral i la pràctica de pares a fills.

Cal dir que l’arquitectura i l’enginyeria popular suposen una part molt considerable de l’activitat constructiva. Es diu que l’arquitectura “sense arquitectes” representa el 90% dels espais on la humanitat viu i treballa.

Utilitat d’aquest treball
La moderna arqueologia ha descobert el gran interès que tenen en el context històric les investigacions, no sols dels gran monuments, sinó dels elements, sovint petits, que els acompanyen.

La historiografia de la arquitectura han presentat la construcció d’habitats tradicionals com un element amb un alt significat.

És el que opina l’arquitecte e historiador de la arquitectura moderna Bruno Zevi que diu en el llibre Arquitectura in nuce. Una definición de arquitectura (Madrid, 1969) que diu que en els treballs sobre l’arquitectura i enginyeria «menor» s’han descobert elements que tenen vàlua artística i tècnica. Estem en tots aquest casos davant un problema de mètode, sols es tracta de legitimar-los dins de la ciència i la història arquitectònica o de l’enginyeria.

Cal recordar, que no estem davant, moltes vegades, grans obres. En aquest sentit cal constatar l’admirable observació de Leonardo da Vinci (1452- [1519): «Les estances, o els habitatges petits, estan plens d’ingeni, no així les grans».

Aquestes construccions arquitectòniques i d’enginyeria humil, oblidada pels tractadistes de l’art i de la tècnica arquitectònica i l’enginyeria, no és per això menys important i, moltes vegades, de gran interès constructiu i de marcat enginy.

Com exemples cal indicar la falsa cúpula de les barraques de pedra en sec, de tradició molt antiga, o les voltes ben compactades de les cabanes, o l'harmonia d'un marge, o tantes altres solucions sòlides i útils.

Categorització de l’arquitectura i enginyeria popular

Els tractadistes (per exemple, Amos Rapoport, en el seu llibre House Form and Culture (1969), del que existeix una edició en castellà: Vivienda y cultura (Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972), estableix tres categories per a l’arquitectura i l’enginyeria: la culta, la primitiva i la nativa.

Dins d’aquesta darrera categoria estableix una divisió entre arquitectura nativa preindustrial y post industrial.

Malgrat el caràcter arbitrari que té tota divisió i la permeabilitat de les frontera entre les categories assenyalades, suposa un intent d’establir uns calaixos mentals son encabir les diferents manifestacions de l’arquitectura i l’enginyeria popular.

La categoria d’arquitectura primitiva és fàcil de delimitar ja que s’associa a l’arquitectura de les societats definides com primitives, les de les societat primitives actuals o les de les cultures més antigues històriques a partir del neolític, especialment a Orient Mitjà. També serien cultures primitives les d’algunes zones d’Europa, amb una civilització extingida.

L’arquitectura i l’enginyeria popular, que seria l’equivalent a la categoria nativa preindustrial, pressuposa i es complementaria a la culta, ja que les dues evolucionaren a partir de l’etapa primitiva. Per un altre costat l’arquitectura i enginyeria popular reflexa els models de la culta, ja que las classes populars recullen el comportament i els estils de les classes dominants.

Objectius i motivació del bloc

La intenció és fer una recull dels elements d’arquitectura i enginyeria popular dels entorns geogràfics del Ripollès, que compren tant de les valls de Ripoll, Ribes i Camprodón, com elements de les comarques i territoris veïns relacionades amb la comarca.

La voluntat es presentar i establir un primer catàleg, en el que agrairé la participació dels lectors, així com exposar certes qüestions relacionades.

L'objectiu general és estudiar i revalorar el patrimoni arquitectònic i d’enginyeria popular, reunint tota mena de construccions rurals tradicionals. Estem en un estadi d’ampliar l’estudi sobre la masia, que fou començada a Catalunya cap als anys vint del segle XX i també dins del món de l'arqueologia del paisatge. Almenys aquesta és la nostra voluntat.

Aquest treball es fa amb fins històrics i etnogràfics, tant d'estudi com de conservació i restauració.

En tot cas no entrarem en l’estudi de la possible utilitat actual d’alguns del recursos emprats per les construccions populars.

Aquesta seria la primera part d’un treball més ampli que caldria que portés a una conservació i manteniment material, dins les possibilitats que existeixin, d’aquelles construccions on l’abandonament o la degradació per mal ús, justifiquin una acció pedagògica destinada a salvar-les o a restaurar la seva funció o estètica, fins arribar a la seva reconversió per altres usos.

En aquest sentit sortirem a promoure la reparació i millorament, nova construcció si s’escau, d'elements, destinats a fomentar la consideració dels usuaris, propietaris i administració per aquest patrimoni, actualment menystingut i en clar perill de desaparició.

Es voldria defensar les construccions populars davant els canvis que afecten el món del camp, de manera que s’eviti la seva desaparició natural o provocada. Es voldria conservar totes les construccions que mereixen ser mantingudes per llur valor constructiu o paisatgístic, o que siguin representatives i d’un alt valor.

Arquitectura i enginyeria popular

L’arquitectura i l’enginyeria popular, com l’art popular, son una manifestació de l’activitat constructiva del poble, així en genèric, realitzada pels propis usuaris o senzills artesans, tot seguint la sapiència de la tradició i la imitació de models preestablerts i construïts.

Dins del món de l'arquictectura i enginyeria popular es construeixen diversos tipus d’edificis, especialment allotjaments a les àrees rurals, edificacions auxiliars relacionades amb la vida i treballs al camp o la muntanya (coberts, estables, corrals, orris, cabanes o barraques, bordes, pous de glaç, coves, etc.).

Però també han estat objecte de construcció popular elements no sols arquitectònics, sinó també estructures sobre el terreny, com camins, fonts, basses, forns de calç o de rajols i teules, ponts, palanques, passeres, contraforts, arcs de sustentació, etc.

Avui aquest patrimoni cultural està en perill de perdre’s i en el nostre entorn del Ripollès, on aquestes manifestacions de sapiència popular varen tenir una important presència, cal deixar-ne, com a mínim constància de la seva existència, pervivència i estat de conservació.

Cal dir que enfront d'aquests elements de l'enginyeria popular moltes vegades cal actuar com a un arqueòleg, ja que molts d'aquests edificis i estructures resten amagades sota la part més vissible.

Aquesta arquitectura i enginyeria popular ha estat un dels elements més importants de conformació del paisatge. I per tant son elements que cal fer aparèixer i mostrar per un estudi del paisatge històric, en la línia d'arqueologia del paisatge que a Catalunya a estat realitzant Jordi Bolós (veure la seva biografia i el seu blog ).