Aquest bloc voldria ajudar, com una aportació a l'arqueologia del paisatge, a crear una relació d'elements d'arquitectura i enginyeria popular del Ripollès.



diumenge, 2 de setembre del 2012

Les cabanes del Clot de la Fou

Si hi ha una lloc emblemàtic dins del mon ramader transhumant català és el pla d'Anyella (Toses, Ripollès). No sols per la seva nomenada com a lloc de pastura estival, tant pregona com el pla de Beret (Vall d'Aran), ja que és el lloc on els primers estudiosos de la transhumànica catalana anaren a cercar alguns dels elements que conformen una pràctica ramadera tant vella com la humanitat.

D'entre els elements interessants del pla d'Anyella hi ha un seguit de cabanes, d'entre les que destaca significativament la cabana doble del Clot de la Fou.

La cabana està situada en el punt més baix del Pla d'Anyella, en la clotada, en el punt d'aigubarreig del torrent del pla de Rus i del barranc del Pedró, protegida per l'est per una petita elevació rocosa.

Es situada a 42º18'36.4"N 001º58'44.2"E  i és a una alçada de 1.712 m alt.

Aquesta cabana fou retratada per Salvador Vilarrasa el 17 i 18 de juliol de 1923, en el curs d'una visita d'estudi que va fer-hi amb altres dos membres del nomenat Grup de Folkloristes de Ripoll (Tomàs Raguer i Josep Ribot). El dibuixant Josep Ribot va fer també alguns apunts que tenen molt d'interès.

La ressenya de la estada del Grup de Folkloristes de Ripoll i del que varen veure i aprendre es pot consultar a Scriptorium, una revista mensual ripollesa (Any II. Num XV. Març de 1924. Pàgs.: 6-12) i en el llibre de Salvador Vilarrasa La vida dels Pastors (Ripoll, 1934 i 1981. Pàgs.: 29-40).

La cabana o barraca del Clot de la Fou, de fet, està formada per dues barraques independents, una de planta rodona i l'altra de planta quasi rectangular, amb una part ovalada. Salvador Vilarrasa diu: ",,,pròpiament són dues, una al costat de l'altra i amb portal independent".

La barraca de planta circular té, com hem dit, la data gravada toscament a la llinda, com era constum, encara que ara resulta difícil apreciar-ho i cal una mirada atenta. Les referències escrites, el testimoni de 1923, sempre esmenta aquesta data de 1868. Salvador Vilarrasa diu: "La vella fou construïda l'any 1868".

Observant atentament les dues cabanes, cal preguntar-se quina és la més antiga de les dues. La circular és datada a la llinda l'any 1868, però una reflesió atenta i una mirada escrutadora, especialment des de dalt, fa pensar que la cabana rectangular, possiblement fou construïda abans, ja que s'aprofita d'una paret rocosa.

No sé si hi ha a Catalunya alguna cabana que ostenti una data tant reculada, però en tot cas estem davant una de les cabanes de pastor més antiga del país.

La barraca de planta rectangular (amb una costat ovoidal en el costat oposat a la porta, que aprofita pedra viva) té unes dimensions de 2,65 x  2,65 m amb una altura interior d'1,75 m. L'altura de la porta és d'1 m, amb un amplada de 53 cm (exterior) i 42 cm (interior).

El diàmetre interior de la cabana rodona és de 2,9 m amb una altura de 1,88 m. L'altura de la porta és d'1,19 m i l'amplada de la porta és de 48 cm (exterior) i 41 cm (interior).

Altres elements importants en la cabana doble cal pla d'Anyella és que la barraca circular té tres armaris (forats a la paret que servien per guardar objectes varis) i en la rectangular, només n'hi ha un. Val dir que la cabana circular té un pedrís a tot l'entorn.

La cabana circular tenia dintre un espai per fer-hi foc. Salvador Vilarrasa esmenta aquest espai del foc: "Entrem a la barraca, ens assentem davant el foc...) i més endavant afegeix: "Tot això, com se suposa, dins la barraca, asseguts davant el foc".

Malgrat les reduïdes dimensions de els dues cabanes, el juliol de 1923 hi dormiren sis persones (tres pastors, la mestressa, Josep Ribot i Salvador Vilarrasa; el majoral dormia al costat del ramat, en el burro). Explica Vilarrasa: "Per tal que nosaltres poguéssim estar millor, havent-hi dues barraques, els pastors, excepte un, se'n van a l'altra [la rectangular] i ens arreglen un jas amb pells i cobrtes, tancant la porta amb una capa que posen davant per privar l'entrada d'aire, deixen el foc encès per mor que no tinguem fred i Déu ens dó dona nit".

Les fotos fetes per Salvador Vilarrasa de la cabana del Clot de la Fou dels Pla d'Anyella foren tres. En el reportatge d'Scriptorium sols hi ha quatre fotografies, dues de la cabana. Josep Ribot va fer una dibuix de la planta de la barraca rodona del pla d'Anyella.

Us les ofereixo les tres fotos de la cabana del Clot de la Fou del Pla d'Anyella del juliol de 1923 fetes per Salvador Vilarrasa.
Les dues primeres fotos que us ofereixo han estat reproduïdes abastament i arreu, moltes vegades sense esmentar la seva procedència, autoria i datació. La mestressa (Joan Canal, de Sant Esteve de Vallespirans, pastor que cuidava de la barraca i dels altres pastors, davant la cabana del Clot de la Fou del pla d'Anyella. Cal també veure com un pedrís per assentar-se rodejava la cabana. Foto Salvador Vilarrasa (ACRI). 17 de juliol de 1923. La foto va aparèix a Scriptorium (març de 1923) i al llibre La vida dels Pastors (1934 i 1981). 

Aquesta foto també ha estat molt reproduïda sense esmentar la seva procedència, autoria i datació. Pastors esmorzant al peu de la Barraca del Clot de la Fou del pla d'Anyella. Son Pere Casals, majoral i de Molinou de Campdevànol; Lluís Camprubí, pastor de la dreta de Les Planes de Matamala; Jaume Fornell, majoral de la tarda, pastor de Les Planes de Sant Jaume de Frontanyà; i Joan Puig, pastor d'una casa del Marlès. El situat més a l'esquerra es Pere Casals. Foto Salvador Vilarrasa (ACRI). 18 de juliol de 1923. La foto va aparèix a Scriptorium (març de 1923) i al llibre La vida dels Pastors (1934 i 1981). 
Aquesta foto no ha estat quasi mai publicada. Es veu als pastors davant la cabana del Clot de la Fou del pla d'Anyella. El senyor amb gorra és Salvador Vilarrasa i a un costat de la barraca es veu el burro on dormia el majoral. Foto Salvador Vilarrasa feta segurament per Josep Ribot (ACRI). 18 de juliol de 1923.

També tenen molt d'interès en relació a la cabana del pla d'Anyella tres dibuixos de Josep Ribot, fets en aquells dos dies d'estada. No han estat excessivament divulgats.



En el primer del dibuixos es mostra a la mestressa al costat de la llar de foc de la cabana rodona del Pla d'Anyella. Cal prestar atenció al pedrís on esta sentat. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.



En aquest dibuix es mosta l'interessant sistema, la cabra, per a sostenir l'olla sobre el foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.

En aquest dibuix es mostra la planta de la barraca rodona del Clot de la Fou, al Pla d'Anyella, amb indicacions precises sobre la ubicació del armaris i de la llar de foc. Copyrigt Hereus de Josep Ribot i Calpe.

Sobre el nom de la cabana
Hi ha una qüestió que no ha estat tractada fins ara amb atenció. La denominació de cabana del Clot de la Fou.

Segons el  Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll , el terme  fou és: "Barranc estret; coll de muntanyes, pas entre dos penyalars; cast. garganta. ... Etim.: del llatí fōce, contracció de fauce, ‘gola’. Aquesta darrera definició etimològica, gola, és la que cal tenir molt present: "Obertura i passatge d'entrada".

Quan el torrent del pla de Rus i el del barranc del Pedró s'ajunten darrera el turonet que hi ha darrera la cabana doble de la que estem parlant, rep uns quants afluents (torrent de la Creueta i dels Clots) i s'engola profundament, s'agarganta, formant un profund barranc.

Però cal veure en la cartografia de la zona que la denominació de Clot de la Fou no apareix fins quasi al final, en el desaigua amb el riu Rigard. La cabana, però, pren la denominació d'un espai geogràfic que és bastant lluny. No sembla pas que això tingui sentit.

Ara bé, en el relat del folkloristes ripollesos de 1923 hi ha un moment que posa llum al tema: [la mestressa Joan Canal] "Ens acompanyà a veure un forat, espècie de forat de Sant hou en miniatura, no gaire lluny de la barraca, on tiren les ovelles que moren de malaltia encomanadissa".

Aquí tenim la gola del topònim, la fou.

Ara, però, cal averiguar on és aquesta fou?

dimarts, 11 d’octubre del 2011

L'estructura urbana medieval de Ripoll

En els estudis de Jordi Bolós hi ha una interessant explicació de l'estructura urbana de Ripoll, que ajuda molt a entendre la seva estructura i desenvolupament. Veure Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, editat per l'Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004.

La part del casc antic de Ripoll que sembla més antiga per la seva estructura és la que rodeja les plaça Gran i la de Sant Eudald. Els carrers son estrets i intrincats. Un cas paradigmàtic és el el carrer Tallaferro, que mostra com era un carrer altmedieval. Aquí va crear-se, molt segurament, el primer agrupament humà a redòs del monestir de Santa Maria de Ripoll.

Cal advertir que els guals i ponts eran un elements bàsics per la creació de la vila de Ripoll. Les dos nuclis d'estructura urbana més antiga estan situats en el punt d'arribada dels ponts. Potser el pont d'Olot era el que estava més a l'estrem del nucli de la plaça Sant Eudald, però el pont del raval de Barcelona s'imbricava totalment en l'estructura urbana de la plaça Gran i Sant Eudald.


 
Però més enllà d'aquests sectors antics hi ha clarament al plànol de la vila de Ripoll, entre els dos rius,  delimitats tres "vilanova" o zones on clarament del viari ja és planificat des de l'inici. Estem davant carrers delineats, rectilínis, amb una voluntat manifesta de crear una estructura urbana moderna.

En aquest sentit, les tres "vilanova" que es marquen en un plànol de Ripoll, tenen molta similitud amb l'estructura del casc urbà antic de Sant Joan de les Abadesses, que compta amb nucli inicial més antic al costat de l'església de Sant Pol, a inicis del segle XI, però que dins del clos amurallat  té una estructura regular i planificada.

Datació dels nuclis urbans de Ripoll
Sobre l'antiguetat dels dos nuclis antics i de les tres "vilanova" també podem avançar algunes apreciacions.

Els dos nucli més antics, han de correspondre a les primeres implantacions a la vila. Sabem que l'any 1004, després d'una sequera i d'haver invocat a Sant Eudald, aquest fou declarat patró de la vila de Ripoll. Cal pensar, doncs, que existia una nucli urbà d'una relativa importància.

El tipus de urbanisme regular, que manifesten les dues viles noves han de ser molt més tardanes. Cal recordar que el sistema de bastides francés (bastide en francès, en occità, bastida, del llatí bastit, bastia, "construcció recent"), s'implanta a partir del segle XIII al suroest de França, a Aquitania i Occitania, amb el seu desenvolupament regular, amb finalitats defensives i millor d'explotació de l'espai. Aixi, entre 1252 y 1325, algunes abadies cistercenques crearen trenta sis bastides.

Les muralles de Ripoll de 12009
La implantació de les "vilanoves" cal també relacionar-la amb les muralles que defensaven Ripoll.
Les històries del monestir de Ripoll diuen que Arnulf, en el segle X, va construir una muralla, encara que molt segurament sols fes tancar el clos monàstic amb una muralla de defensa, de la que, per altre costat, tampoc tenim gaires referències.

Plànol d'Eudald Graells que delimita la zona amurallada de la vila de Ripoll i els seus principals portals.

L'abat Bernat de Peramola (1206-1213), cap l'any 1209, segons Villanueva, "restauró las murallas del monasterio". Segons Mirapeix, fa fer reconstruir les muralles del monestir i de la vila l'any 1209. La data col·loca la urbanització de les "vilanoves" ripolleses, doncs, dins del moviment de construcció de bastides al sud de França del segle XIII.

Bastides, muralles i mercat
En el cas de les bastides franceses, la seva construcció era fruït, generalment, d'un contracte entre el senyor feudal (que en el cas de Ripoll era l'abat), que donava el territori i s'encarregava de poblar-lo. Els nous habitants gaudien de la seguretat i tranquil·litat econòmica que oferien les muralles, en una etapa on es temia el bandidatge. Moltes de les bastides gaudien de cartes de llibertat. Els dues part contractants es repartien els ingressos de la nova població.

En el cas de Ripoll no ens consta cap tipus de contracte entre monestir i vilatans. Ans el contrari, les relacions contractuals entre monestir i vilatans no es regularitzaran fins entrat el segle XIX, amb la Constitució de Cadis de 1812.

Les bastides franceses es caracteritzen pel seu pla urbanístic amb carrers rectilinis i perpendiculars, amb blocs de cases quadrats o rectangulars, amb places centrals on es celebrava el mercat. En el cas de Ripoll es comptava amb quatre places: La plaça Gran, la de Sant Eudald, la plaça Nova i la plaça dels porcs (ara de la Llibertat).

Ja en la butlla papal d'Agapit II (any 951), recaptada per l'abat Arnulf, es parla, en relació al mercat de la vila de Ripoll, de la supressió de la tercera part del tel·loni (també dit posteriorment lleuda), l'impost català que gravava el transport de mercaderies. Estem doncs, davant l'existència d'un mercat estable i regulat a la vila de Ripoll en el segle X.

Però cal prestar atenció a com els ponts, més enllà que foren construïts on la realitat geològica els feia factibles (roca com a fonament del pont), guarden una relació amb els nuclis antics i amb els espais de "vilanova".L'esquema que exposa Jordi Bolós cal veure'l com es relaciona d'una manera bastant exacta amb un dels primers plànols de Ripoll, ja en plena reconstrucció, el d'Eudald Pellicer, de 1863. Podem veure com molts dels carrers actuals no estan delineats i la importància de l'espai monàstic en relació a la vila, tanca entre les muralles.

Plànol de Ripoll d'Eudald Pellicer, de 1863

Més arbres monumentals del Ripollès

En aquesta article complementari als que vaig publicar a El Ripollès i republicar en aquest bloc, esmentaré un seguit d'arbres que hem descobert o vist, que caldria afegir als esmentats.

Pi Gros de Clarella
El Pi Gros de Clarella, en el camí de Maiols des de Comallevosa (visitat el març de 2011), està trencat i podem donar-lo per perdut.

Roure de l'Oró

En el pla de l'Orò, en la pista que porta cap el coll de can Carles, hi ha una roure que cal col·locar sense cap dubte entre els arbres monumentals del Ripollès.














Pins (alguns ben estranys) de Sant Amant
En el Pla de Pena i en el mateix pla de Sant Amant hi ha dos pins de formes estranyes i curioses, que mereixen un esguard.

El primer és situat al Pla de Pena, tot baixant cap els cingles de Sant Eloi.

El segon exemplar estany de pi és al mateix pla de Pena, una mica més enllà de la creu, cap l'est.

El tercer exemplar de pi de Sant Amand a destacar, també en el pla de Pena, però anant cap els cingles de Sant Eloi, és aquest rabre bifurcat o quatrifurcat.

Però més enllà d'aquesta pins de formes estranyes, en el pla de Pena, tot baixant cap el cingles de Sant Eloi, hi ha un exemplar de pi d'una gran corpulència.








































Roure de Casadesús
Sobre la casa de Casadesús, a Ripoll, hi ha un exemplar de roure que mereix estar en aquesta relació d'arbres monumentals. A tota gran casa quasi sempre li correspon un gran arbre.

Faig gros de Sant Amant
Podeu donar també per perdut, malgrat que les restes, imponents sense cap dubte encara, el faig gros de Sant Amant.

Per contra al final del pla de Pena, en l'enforcadura que va baixant cap a les cingles de Sant Eloi, hi ha exemplars de faig que tenen una presència imponent.






Cirerer de can Bola
Des de Molló ens han fet arribar una foto d'aquesta magnífic cirerer, situat a Can Bola, en el camí d'El Graell. Una col·laboració que agraím moltíssim.










Roure de Vallespirans
El Roure de Vallespirans, situat en el turonet al costat de els restes de la casa, ha desaparegut fa molts anys i sols queda el cercle de boixos.

Continuem sense haver visitat arbres que apareixen en els plànols com:

- Roure escapçat al Bac de la Roca, entre la Colònia Jordana i Sant Joan de les Abadesses.
- Roure d'Estiula del Serrat, a Campdevànol.
- Teix de Can Quilet (Vallfogona)

Molt segurament, fent una repàs exhaustiu del plànols més modern de l'Alpina, podríem afegir altres arbres monumentals.

Algú vol fer aportacions?


Voleu donar informacions i fotorgafies sobre aquests i altres arbres?

Podeu escriure allagosteraf@gmail.com