L’arquitectura i l’enginyeria popular, com l’art popular, son una manifestació de l’activitat constructiva del poble, així en genèric, realitzada pels propis usuaris o senzills artesans, tot seguint la sapiència de la tradició i la imitació de models preestablerts i construïts.
Dins del món de l'arquictectura i enginyeria popular es construeixen diversos tipus d’edificis, especialment allotjaments a les àrees rurals, edificacions auxiliars relacionades amb la vida i treballs al camp o la muntanya (coberts, estables, corrals, orris, cabanes o barraques, bordes, pous de glaç, coves, etc.).
Però també han estat objecte de construcció popular elements no sols arquitectònics, sinó també estructures sobre el terreny, com camins, fonts, basses, forns de calç o de rajols i teules, ponts, palanques, passeres, contraforts, arcs de sustentació, etc.
Avui aquest patrimoni cultural està en perill de perdre’s i en el nostre entorn del Ripollès, on aquestes manifestacions de sapiència popular varen tenir una important presència, cal deixar-ne, com a mínim constància de la seva existència, pervivència i estat de conservació.
Cal dir que enfront d'aquests elements de l'enginyeria popular moltes vegades cal actuar com a un arqueòleg, ja que molts d'aquests edificis i estructures resten amagades sota la part més vissible.
Aquesta arquitectura i enginyeria popular ha estat un dels elements més importants de conformació del paisatge. I per tant son elements que cal fer aparèixer i mostrar per un estudi del paisatge històric, en la línia d'arqueologia del paisatge que a Catalunya a estat realitzant Jordi Bolós (veure la seva biografia i el seu blog ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada